Ho estan fent molt bé. Els dos grans partits espanyols han exclòs CiU i PNB del suposat pacte d’Estat que ha de servir per transmetre a la UE que les coses es fan seriosament. Ara que tothom s’ha enamorat del verb rectificar aplicat a Catalunya és interessant de comprovar com Rajoy i Rubalcaba no rectifiquen ni un mil·límetre l’habitual esperit separador i excloent de les seves respectives sigles. Som davant d’una gran jugada que servirà molt -seguríssim- per frenar el sobiranisme català i reforçar les veus que exigeixen a Mas que sigui bon noi i …
Pobresa i coneixement
La darrera enquesta de condicions de vida de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans indica, entre altres coses, que el risc d’exclusió no és un assumpte que només hagi de preocupar els sectors socials amb menys formació i menys integració social. Segons aquesta mostra, les baixades salarials afecten més els professionals o els encarregats d’empresa que la mitjana de treballadors. Llegeixo que els experts asseguren que es tracta d’una tendència que es dóna a tot Europa i que s’intensifica a Catalunya a causa de la destrucció del teixit industrial i de la caiguda en picat de …
Mas fent de Suárez
L’altre dia, mentre entrava a l’edifici de La Vanguardia, un bon amic em va parar i em va dir: “Està tot ben fotut, oi?”. Jo li vaig respondre, més o menys, el següent: “Home, més fotut estava tot l’any 1974, abans de la mort de Franco, i aquí estem”. Ell, llavors, va replicar-me: “Però, en aquell moment, tothom volia el mateix i ara em sembla que no”. I jo, que era molt jove en aquella època, però tinc bona memòria, he estudiat una mica la qüestió i he parlat amb molts testimonis, vaig afegir el …
Socialistes pel Sí
Fa unes setmanes, vaig parlar amb un antic dirigent del PSC que havia tingut responsabilitats institucionals de primer nivell i que avui es dedica a les seves coses sense haver perdut l’interès per la marxa general del país. Aquest home -que va ser una de les víctimes de l’habitual canibalisme intrapartidista- és prou intel·ligent per analitzar el context present sense projectar-hi amb excés el desengany personal. Des d’aquesta moderació, em va explicar que se sentia a anys llum de l’actual PSC, però que no estripava el carnet per motius sentimentals i perquè esperava el moment …
Lleis sense ideologia
El ministre d’Educació ha reconegut, des dels micròfons de la Cope, que la polèmica llei de reforma educativa que impulsa, la Lomce, té “alguns aspectes ideològics en els quals de manera legítima hi pot haver diferències, fins i tot de certa entitat”, entre el PP i els altres partits. L’afirmació no hauria de ser notícia perquè és una obvietat que qualsevol projecte de llei de qualsevol govern respon sempre a una o altra ideologia. Per tant, què està passant? Molt senzill: els polítics (i també alguns periodistes) fan servir l’adjectiu ideològic com a sinònim d’altres …
Morts i bombes al TNC
Quan vaig sortir del Teatre Nacional el dissabte passat, després de veure l’obra Barcelona, ho vaig fer emocionat i també content, perquè, finalment, assistia a un muntatge teatral català que parlava del nostre passat recent des de la consciència adulta i madura de la complexitat. Això, que hauria de ser el més habitual en qualsevol creador que pretengui explorar la nostra història amb rigor i honestedat, no sempre es veu als nostres escenaris. L’autor, Pere Riera, ens explica una història que passa l’any 1938 en una casa de la capital catalana, concretament el 17 de …
Credibilitat i caricatura
S’ha posat de moda opinar sobre la credibilitat del procés sobiranista català. Té lògica: des de fora de Catalunya, es pregunten si tot això va de veres mentre aquí, portats per una mentalitat futbolística, passem de l’eufòria a la depressió en poques hores, la qual cosa ens fa aparèixer com a cagadubtes. El debat és pertinent, però s’hi barregen coses diferents. D’una banda, hi ha la pregunta sobre la credibilitat de Mas com a independentista, en el sentit de si serà capaç d’assumir la seva aposta fins a les darreres conseqüències o -com sostenen i …
La bicicleta moral i política
Joan Fuster va escriure a Serra d’Or, fa una pila d’anys, un article sensacional on criticava el retorn a la bicicleta com a solució ideal i màgica als problemes energètics i mediambientals que generava i genera el progrés en les societats desenvolupades. La bicicleta –venia a dir el de Sueca- era l’objecte i el símbol ingenu d’aquells que pensaven que retornant al passat podrien solucionar els problemes d’avui, singularment aquella mena d’ecologistes que es pensaven que era fàcil desfer el camí que havia fet la humanitat des dels temps suposadament arcàdics del neolític. M’imagino que …
Exorcismes i gintònics
Ha d’estar subvencionat el bar del Congrés dels Diputats? Es poden vendre begudes alcohòliques dins d’aquesta institució? Fins a quin punt és presentable o correcte o ètic que un diputat es prengui un gintònic en comptes d’un cafè amb llet? I fins a quin punt és admissible que aquest gintònic tingui un preu per sota del que costaria en qualsevol establiment? Aquesta mena de debats han irromput enmig de la crisi i aniran a més perquè -aparentment- ajuden a confirmar una de les grans sospites de la nostra època: la política és la millor ganga i …
La virginitat de Colom
De tota aquesta polèmica sobre l’estàtua de Colom vestida amb una samarreta-túnica del Barça, el que més gràcia m’ha fet és sentir els habituals mandarins metropolitans (versió dissenyador i versió pensador/gestor cultural) advertint-nos del pecat de “privatitzar la ciutat” i “vendre’ns l’espai públic”. Ai, pobres de nosaltres, consumidors i adoradors del capitalisme global! Serem castigats amb set anys més de crisi per haver cedit a les ambicions perverses de les empreses que pensen que tot es pot comprar. I l’alcalde Trias, en comptes de denunciar amb contundència la farsa colossal d’aquests que ara actuen com …














