Algú que coneix bé Rajoy em suggereix algunes coincidències entre el nou president del Govern central i Artur Mas, que fa un any que és al càrrec de president del Govern de la Generalitat. A veure: a tots dos els van col·locar a dit, però tots dos han hagut de guanyar-se després el lloc lluitant contra més enemics dels previstos, ningú no els ha regalat res; a tots dos els van menysprear i els van donar per morts, diverses vegades; les seves respectives travessies del desert els han afinat i els han fet més sòlids …  

Es destaca el perfil més o menys moderat del nou Govern presidit per Mariano Rajoy. És cert que hi ha dones i homes del seu Gabinet que, com el català Jorge Fernández, responen més a l’estil del que havia estat l’antiga UCD d’adolfo Suárez que no pas al d’una dreta com la que José María Aznar va concretar a partir de l’any 2000. Però no tots són així, és evident. Montoro, Arias Cañete i Mato, per exemple, no semblaven gaire incòmodes quan l’anterior líder popular dirigia la casa, una música a la qual Rajoy –s’ha …  

De la caiguda del Mur en van sortir moltes il·lusions, no poques energies i també alguns desenganys. La fi de les dictadures comunistes del centre i est del Vell Continent va ser un moment feliç –potser no ben aprofitat del tot– de retrobament dels europeus amb nosaltres mateixos. Des de l’altra banda de l’antic teló d’acer, van començar a arribar-nos moviments, figures i paraules que, si les haguéssim escoltat amb més atenció, podrien haver vigoritzat les democràcies occidentals, les velles com la francesa o la britànica, i les noves com la nostra. D’entre tots els …  

Va dir que el seu estil serà el diàleg. Va afegir que el seu imperatiu serà dir sempre la veritat. Paraules solemnes, motllures de guix pintades de daurat. Com si fos un tecnòcrata suposadament asèptic en comptes d’un governant sorgit de les urnes, en el seu discurs d’investidura, Mariano Rajoy va oferir ahir un conjunt de receptes polítiques sense voler parlar de política. Una intenció amb què va col·laborar el socialista Rubalcaba, en una intervenció eixarreïda que semblava destinada a evitar, per damunt de tot, que el PSOE prengués més mal del compte. I a …  

Algunes vegades, els cirurgians, un cop han obert el cos del malalt, s’adonen que la malaltia és pitjor del que semblava i, aleshores, decideixen que val més no remenar gaire, cusen i pensen en abordar el final del pacient de la manera més digna i menys dolorosa possible. Aquesta imatge m’ha vingut al cap en veure com s’ha tancat el XII congrés del PSC, que s’ha celebrat a Barcelona aquest cap de setmana. És cert que els delegats de la militància han escollit una nova direcció i un nou primer secretari, però el mal ha …  

El Govern central s’havia compromès a retornar a Catalunya, abans d’acabar l’actual legislatura espanyola, tots els anomenats papers de Salamanca. Però les darreres 386 caixes amb 86.000 documents incautats per les tropes de Franco hauran d’esperar per tornar al país al qual pertanyen perquè la ministra de Cultura en funcions va anul·lar el passat dimarts la reunió que havia de donar llum verda al trasllat. Segons sembla, Ángeles González-sinde hauria cedit a les pressions dels polítics locals i autonòmics de Salamanca. És la simpàtica manera que té Zapatero de dir adéu al poble de Catalunya, …  

Nicolas Sarkozy, després de la cimera del divendres passat a Brussel·les, ha declarat que, tot i els importants acords presos sobre la zona euro en una línia que podem qualificar de més confederal, no hi haurà una transferència nova de sobirania dels estats cap a les institucions de la Unió Europea sinó que veurem “un exercici compartit de la sobirania per part d’uns governs democràticament escollits”. El president francès ha tingut molta pressa a puntualitzar aquest assumpte i ha reiterat: “Reforcem la nostra sobirania i la nostra independència exercint-la amb els nostres amics, els nostres …  

Que els partits necessiten, en general, ser repensats és una evidència més que clamorosa. Que les organitzacions polítiques han d’obrir-se més als ciutadans no adscrits també és inqüestionable. Tot això ho sabem, el problema és que els nuclis dirigents són conservadors per definició. Aquesta manera de fer provoca l’esclerosi dels aparells, que, tard o d’hora, es veuen entre l’espasa de la dimissió autocrítica i la paret de la resistència revestida de propòsit d’esmena. En el tauler català, el PSC i ERC són partits que han tocat fons i que han de fer front al repte …