En una situació normal, s’espera que un ministre o un conseller apliqui polítiques i, tal vegada, faci política. Es tracta de coses diferents. Tirar endavant les polítiques d’un Govern mai no és fàcil, però en un clima social de bonança tot flueix millor i, llavors, hi ha ministres i consellers que es posen de perfil i es dediquen a fer la viu-viu per estalviar-se problemes. La crisi que vivim impedeix aquesta mena d’exercicis de supervivència personal, però sempre hi ha, en qualsevol Gabinet, qui aspira a imitar l’home invisible. El nou Executiu que ha fet …  

François Hollande, president francès, va visitar oficialment Algèria la setmana passada i, davant el Parlament del país nord-africà, va condemnar el colonialisme com un sistema “profundament injust i brutal”, va reconèixer el “patiment infligit” al poble algerià i va cridar a respectar “totes les memòries”, però no va demanar perdó ni va expressar penediment en nom de França. Va ser un exercici de memòria d’Estat realitzat amb bisturí, per no ferir més sensibilitats de les necessàries, sobretot a París, on el trauma de la guerra de la independència d’Algèria és encara viu i fa sortir …  

Arran de l’acord entre CiU i ERC es parla de “lideratge compartit”. No dic que no sigui possible, però això serà enormement difícil d’aplicar. Per dues raons. Primera: els republicans han decidit quedar-se fora del Govern per ser, a la vegada, el soci preferent de Mas i el primer grup de l’oposició, un paper doble que crearà més contradiccions que no pas sembla; com diu el professor Castiñeira, “si apel·les al lideratge compartit, no pots quedar-ne fora i només influir-hi”. Segona: el dia a dia d’un Govern posat en una situació tan excepcional com aquesta …  

El temps i la seva administració ho és tot en política. I el que no és temps és intel·ligència. I tot allò que no és ni temps ni intel·ligència és sort. El pacte entre CiU i ERC permetrà que demà divendres Artur Mas sigui investit president i que, la setmana vinent, tinguem un nou Govern de Catalunya en marxa. Aquest Executiu haurà de controlar amb precisió el temps, ser extremadament intel·ligent en cadascuna de les seves decisions (i explicacions) i tenir també una mica de sort perquè, a més de gestionar una situació terriblement complicada …  

En qualsevol democràcia europea que funcioni, la socialdemocràcia hi té un partit important i capaç d’articular una alternativa de govern. Avui, a Catalunya, això és impossible per dos motius. Primer: el PSC ha entrat en un procés molt acusat de caiguda electoral acompanyat d’una creixent pèrdua d’influència social. Segon: ERC, que fa un discurs socialdemòcrata a més d’independentista, no sembla tenir com a prioritat buscar una aliança o entesa amb els socialistes catalans desenganyats. La conclusió és que el centreesquerra català tendeix al minifundisme, fenomen que es fa més palès amb la presentació en societat …  

Un dels fenòmens més interessants de les darreres eleccions al Parlament és l’augment espectacular de participació i el seu efecte directe més rellevant: el trencament de l’abstencionisme diferencial en els comicis autonòmics. Des del 1980, s’havia constatat que una part important de ciutadans que participaven a les generals deixaven, en canvi, de fer-ho sistemàticament quan es tractava de triar els representants a la Cambra catalana. Totes les teories sobre aquest assumpte arribaven a la mateixa conclusió: una part de població no se sent concernida per les institucions d’autogovern i només considera important la cita amb …