ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Un polític agut
3074
post-template-default,single,single-post,postid-3074,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

03 oct 2014 Un polític agut

Pedro Sánchez ens donarà grans tardes i, a més, sembla que superarà Zapatero en l’art combinada de l’ocurrència i la demagògia. La seva proposta -la darrera- de realitzar funerals d’Estat per a les víctimes de l’anomenada violència de gènere (amb presència del president del Govern central) té tot el tuf dels laboratoris de la ximpleria que volen combatre el populisme de Podem amb el populisme de -diguem-ne- Aguantem. L’esperança blanca del socialisme espanyol portarà aquesta parida al Congrés -ha dit- les properes setmanes. No afegiré res més al que ha escrit en aquest sentit, de manera clara i contundent, la col·lega Susana Quadrado, que ha resumit molt bé l’operació del líder del PSOE: “I això ha estat el que s’ha entès que vol fer vostè, senyor candidat in péctore: fer-se la foto al costat del fèretre a veure si així es nota el seu sentit i sensibilitat”.

M’imagino les reunions de l’amic Sánchez amb els seus spin doctors -a veure, Toni Aira, si en paguen de menys dolents-, tancats un grapat d’hores per trobar què poden dir que aixequi la moral de la bona gent que un dia va votar PSOE i que ara dubta entre l’abstenció, Pablo Iglesias o altres ofertes. Si fos més jove, trucaria a Ferraz amb algunes idees que -em sembla- serien una mica més bones que les que darrerament està amollant el de la camisa blanca. “España, camisa blanca de mi esperanza”, cantava Ana Belén.

Dit això, es constaten dues coses. Primera: l’esquerra oficial espanyola sembla que està gastant totes les energies intel·lectuals per combatre la terrible amenaça sobiranista i subministrar arguments bonics sobre la qüestió a la dreta (llegiu atentament les citacions dels papers de guerra de la FAES i tindreu sorpreses), en comptes d’ocupar-se de repensar seriosament quin és el seu missatge i quina és la seva promesa als ciutadans. Segona: el nivell dels cuiners de propostes de la socialdemocràcia espanyola és tan descriptible com el de la dreta, representada per figures tan brillants com Wert, Montoro, el caigut Gallardón, el transmigrat Cañete, o el sensacional president d’Extremadura, José Antonio Monago, que ha decidit donar 300 euros anuals a totes les dones de més de 75 anys de la seva regió que “van viure la guerra i la postguerra i que, amb el seu esforç i sacrifici, van fer possible la democràcia i l’Extremadura d’avui”. No descartem que Sánchez faci seva aquesta mesura, si acaba arribant a la Moncloa.

Pedro Sánchez truca als programes del cor, busca el vot femení pensant que les dones són imbècils i es disfressa d’actor de sèries madrilenyes. Fa riure pensar que, antany, el traspassat Boyer era malmirat perquè era la dreta del PSOE. Avui, el líder del PSOE no és de dretes ni és d’esquerres sinó un opni que, a imitació d’Albert Rivera, telepredica quincalla a veure si cola.

Etiquetes: