16 mar 2015 Coses sabudes
Poc després de la consulta alternativa del 9-N, alguns ja vam advertir –aigualint una mica l’eufòria del món sobiranista per la gran participació assolida en aquell exercici democràtic- que al projecte de la independència li faltaven al voltant de 300.000 vots per assegurar-se la victòria en un referèndum a l’estil escocès. El col·lega Carles Castro va explicar llavors que, amb una participació semblant a la dels darrers comicis al Parlament, els partidaris de la secessió no arribarien al 50 % dels vots emesos. Fa temps que aquestes variables són damunt la taula. Per això no s’acaba d’entendre el pessimisme sobtat de certs sobiranistes ni l’optimisme sobreactuat de certs unionistes –inclosa la vicepresidenta Santamaría- davant la darrera enquesta del CEO, la primera feta després de l’anunci de l’avançament de les eleccions catalanes.
El sondeig del CEO confirma una cosa que ja sabíem: que el creixement del sobiranisme tendeix a estancar-se. I dóna dues notícies que tampoc no són cap sorpresa. Primera: el no a la independència ha començat a mobilitzar-se i supera en 4 punts al sí. Segona: la redistribució de vots dins del camp sobiranista afavoreix més la CUP que no pas ERC, dada que representa que convergents i republicans no podrien reeditar, després del 27-S, una majoria parlamentària sense el concurs del partit més petit d’aquest bloc. Si es té en compte el soroll del desacord entre CiU i ERC després del 9-N i les baralles constants entre Unió i CDC, es pot afirmar que el públic sobiranista castiga poc les dues principals formacions responsables del procés.
Un amic amb contactes en les altes esferes de Madrid em recordava aquesta setmana que, l’endemà de la conferència pronunciada per Mas el 25 de novembre de l’any passat, les elits polítiques i econòmiques van arribar al moment màxim de nerviosisme. Vista la claredat del plantejament del president, es pensaven que el procés entrava ja en el punt de no retorn. A més, en aquell moment, després del 9-N, el prestigi de l’Estat a Catalunya estava sota zero. Però tot va frenar-se en sec per partidisme. Com explica Pere Martí en el seu molt recomanable llibre Escac a l’Estat, Mas estava disposat a sacrificar la seva formació per culminar el procés i Junqueras no. A la llum de l’última enquesta del CEO, el no rotund d’ERC a la llista unitària i transversal proposada pel president adquireix una magnitud més preocupant. Deu ser per això que, ara, alguns dirigents republicans, en privat, admeten que potser van equivocar-se.
D’aquí fins el 27-S passaran moltes coses. Ni les enquestes ni els preacords inconcrets sobre el full de ruta haurien d’incidir tant en els ànims del sobiranisme. Estar cansat dels tacticismes dels polítics que defensen la independència no és el mateix que estar avorrit del projecte de la independència. Que ningú no es confongui.