21 mar 2016 El que va per sota
Parlàvem fa una setmana dels missatges confusos que havien donat alguns dirigents de CDC, que semblaven suggerir un retorn a l’ambigüitat sobre l’objectiu de la independència. Ràpidament, algunes veus destacades d’aquest partit van deixar clar que no hi ha cap canvi de fons i després, per reblar el clau, el president Puigdemont va declarar a diversos diaris europeus que es manté el compromís anunciat pel seu govern. Curiosament, i fora de l’àmbit convergent, han aparegut també opinions destacades que semblen apuntar una certa intenció de rebobinar, la més notable de les quals és la del politòleg Jaume López, portaveu de la plataforma d’entitats Reinicia, impulsora d’una denominada Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya i dins la qual hi ha organitzacions com l’ANC i Òmnium, entre d’altres.
El professor López ha dit –sense que l’hagin acusat d’arronsar-se com sí es va fer amb Josep Rull- que cal retornar al debat sobre el dret a decidir. En una entrevista al digital El món, considera que “no parlarem tampoc de Catalunya independent, sinó de la Catalunya del futur, sobre la qual uns quants podem pensar que ha de ser independent. Vetllarem perquè la discussió no sigui exclusivament en termes independentistes, sinó que sigui sobiranista”. López ha afegit que “des d’un punt de vista mediàtic és cert, el dret a decidir ja no surt tant, però des d’un punt de vista sociològic hi ha molta gent que no ha passat pantalla, tal i com demostren les últimes eleccions, i la majoria pel dret a decidir encara no s’ha convertit en una majoria independentista”. Ningú de les cúpules de l’ANC i Òmnium han matisat públicament el discurs de López, ans el contrari. Alguns actes que darrerament organitzen les dues entitats representen un retorn al dret a decidir i tenen per missió intentar –per sobre de tot- seduir polítics i votants de l’univers Podem-Comuns-Colau.
Les darreres xifres aportades pel CEO assenyalen un possible creixement electoral d’aquest espai i això reforça la creença (àmpliament estesa) que l’independentisme només superarà el 48% si penetra en l’esquerra emergent. El problema d’aquesta estratègia és doble. Primer: Podem i els comuns volen fer exactament el mateix en sentit contrari, pescar independentistes per sumar-los a un projecte nou d’Espanya, seduir els seductors. Segon: aquest enfocament oblida el centre i la dreta independentistes, menysté els interessos d’aquests sectors i renuncia –per exemple- als cent mil votants que va tenir Unió el 27-S i a molts votants socialistes contraris a la cultura política de l’esquerra populista.
La paradoxa és que aquests moviments es produeixen mentre el front institucional depèn d’una majoria parlamentària que viu de la pastanaga dels 18 mesos i del mite d’una unitat transversal que havia de posar en segon terme les diferències dreta-esquerra.
.