09 set 2010 La veritat sobre el tripartit
Imaginem que som observadors estrangers arribats a Catalunya per entendre una mica de què va això de les eleccions al Parlament. Imaginem que, des del desconeixement, no tenim preferències ni manies. I, posats a imaginar, dediquem-nos a fugir de les opinions (abundants, coloristes i rotundes) i anem als fets.
Trio un fet que ha transcendit fa pocs dies, amb menys soroll del que pertocaria. Mentre la conselleria de Medi Ambient, en mans d’ICV, considera que no es pot acceptar l’avaluació ambiental de l’estudi fet pel ministeri de Foment del tram Terrassa-Granollers del quart cinturó, la conselleria de Política Territorial, en mans del PSC, defensa decididament aquest informe. És un capítol més del serial inacabable que el Govern Montilla ofereix sobre una de les grans infraestructures estratègiques del nostre país. Tot i que el quart cinturó és una obra del govern central, Medi Ambient ha de donar el vist-i-plau durant la tramitació.
El Govern que ara acaba el seu mandat a Catalunya és el Govern del desacord intern. Un Govern que ha dedicat més energies a discutir de portes endins que a relacionar-se de manera eficient amb la societat a la qual ha de servir. Això ha bloquejat moltes decisions importants. Quan Montilla parla d’unes eleccions transcendents penso que ho fa per dos motius: per introduir la por en el seu electorat amb finalitat de mobilitzar-lo i per amagar el fracàs incontestable del model tripartit. Montilla no és un home de vibracions èpiques ni de visions històriques, si parla de generacions és perquè no pot parlar de gestió. Recordem-ho: va ser venut com el gran gestor que havia d’endreçar allò que Pasqual Maragall havia portat amb mentalitat d’artista. Els darrers anuncis del PSC tot comparant els resultats dels 23 anys de CiU amb els 7 de tripartit (que identifiquen només amb Montilla!) són tan tramposos que fan riure.
Alguns volen que les eleccions catalanes d’aquesta tardor siguin una mena de referèndum sobre la independència. Els primers que pretenen això són els socialistes, perquè una campanya en aquests termes els és més còmode que explicar la feina feta. Amb aquest objectiu, han començat a fer córrer la cançó de “la fractura social”, que em recorda aquells mítings d’Alfonso Guerra quan deia als iaios de les Espanyes que la dreta els trauria les pensions. No tinc cap dubte que Puigcercós, Carretero, Laporta, el PP i Ciutadans picaran aquest ham del PSC com si res.
La veritat empíricament demostrable és que el tripartit ha fracassat no pas per ser d’esquerres, no pas per ajuntar federalistes i independentistes, no pas perquè La Vanguardia hagi exercit la crítica pública dels consellers que s’han equivocat. La veritat és que el tripartit ha perdut davant del tripartit. Res més.