Crim d’Estat

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha confirmat les condemnes dictades al seu dia contra els diversos imputats per l’assassinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala, l’any 1983. La Cort d’Estrasburg reitera que els autors d’aquells crims, entre els quals hi havia el general Rodríguez Galindo i l’ex-governador civil de Guipúscoa José Julian Elorriaga, van ser jutjats adequadament. Feu memòria: uns agents de la Guàrdia Civil van segrestar i torturar Lasa i Zabala, presumptes membres d’ETA. Després de treballar-los a fons, els van traslladar a Bussot, a Alacant, i allí els van matar de diversos trets al cap i els van enterrar en calç viva. Governava Felipe González, el líder socialista avui enyorat per molts.

D’això se’n va dir guerra bruta. L’Estat va combatre el terrorisme amb el terrorisme: eludint els drets i garanties de l’Estat de dret i utilitzant les forces i cossos policials al marge de la llei. Se’n recorden dels GAL? Eren les sigles de l’organització paraoficial que feia i desfeia a l’estil del far-west. El PP, quan li va convenir, va utilitzar aquests cas per anar contra González, en un exercici de fariseisme espectacular. A primers dels anys vuitanta, ETA matava dia sí i dia també, i la majoria dels dirigents polítics van preferir girar la vista mentre algú posava en pràctica els mètodes clàssics de les clavegueres. Finalment, quan la porqueria va aflorar, més d’un va fer com el cap de policia de la pel•lícula Casablanca en aquella escena memorable on ordena tancar el Cafè d’en Rick perquè “ha descobert” que s’hi juga.

El temps va demostrar que el terrorisme d’Estat, ultra rebentar la democràcia per dins, només va servir per enfortir ETA i donar arguments als més durs, els sempre contraris a abandonar les armes en benefici dels actors estrictament polítics. Ara, quan sembla que ETA podria enfilar el trajecte final i l’esquerra abertzale declara voler assolir la majoria d’edat, resulta estranyament revelador que, des del cor d’Europa, se’ns recordi que un crim d’Estat va succeir a les Espanyes fa quatre dies. És un dolorós sarcasme. Com és dolorós l’escàs ressò social que genera aquesta certificació del Tribunal Europeu de Drets Humans. Potser la crisi econòmica ens fa més insensibles per a segons què.

L’intel•ligent Alfredo Pérez Rubalcaba, durant la seva etapa com a ministre de la Presidència, entre 1993 i 1996, va negar reiteradament qualsevol relació del govern del PSOE amb la guerra bruta i els GAL. Ho va fer amb la seva oratòria més acurada. Avui, el vicepresident primer del govern central, ministre d’Interior i home fort a Madrid torna a ser Pérez Rubalcaba. I molts el veuen com el gran recanvi per a un Zapatero completament cremat. Un recanvi de luxe, es diu.

Deuen tenir raó els poetes: el passat es reconverteix en futur quan el present té molt poca memòria.

Categories: Articles, Política
Mitjà de comunicació: .

Comments are closed.