ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Repulsa social aquí o allí
4548
post-template-default,single,single-post,postid-4548,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

27 gen 2012 Repulsa social aquí o allí

El mateix dia que els populars Camps i Costa eren declarats “no culpables” al judici del cas dels vestits, el també popular i ministre de Justícia Ruiz-gallardón anunciava una sèrie de reformes entre les quals sobresurt la creació de l’anomenada condemna de presó permanent revisable per aquells casos que tinguin “el màxim grau de repulsa social” i per donar resposta a “situacions que han produït un gran impacte social”. La coincidència és sensacional i assenyala, un cop més, que la realitat supera la ficció, sobretot quan la ficció forma part de la realitat política o quan –per dir-ho com Guy Debord– “en el món realment trastocat, allò veritable és un moment d’allò fals”.

No sóc jurista però llegeixo que, entre els experts mateixos, la presó permanent revisable és més que discutible i que podria topar amb un principi que, en teoria, és vigent i bàsic a la Unió Europa: el càstig que la societat aplica a un individu és per assolir la seva rehabilitació, fins i tot en els casos més extrems. Així mateix, a ningú s’escapa que aquesta mesura que ara anuncia el ministre respon a una promesa electoral nascuda en el particular clima social generat pel cas de l’assassinat de Mari Luz Cortés. Això és inquietant, perquè planteja el paper del polític respecte del comprensible dolor de les víctimes en una societat democràtica. El polític ha de mantenir el cap fred per defensar les garanties de l’estat de dret o ha de satisfer amb oportunisme les exigències que neixen del desconsol i la ràbia dels qui han estat colpits per un crim? El populisme sempre és un carreró sense sortida. Tant si es tracta de regalar 400 euros a totes les famílies perquè sembli que defenses el progrés com si es tracta d’inventar una pseudocadena perpètua perquè sembli que defenses la llei i l’ordre.

Una reflexió especial mereix que Gallardón argumenti la mesura a partir de conceptes tan relliscosos, dinàmics i subjectius com “repulsa social” i “impacte social”. Es tracta de fenòmens que apareixen per la combinació de valors i interessos que poden ser modelats i modulats pels mitjans i la propaganda. Donar a la repulsa o impacte social aquesta influència normativa ens aboca als abismes de l’arbitrarietat, allí on l’imperi de l’emoció mediàtica acaba dictant sentències. Si fos per repulsa i impacte social, Camps hauria estat declarat culpable per molts jurats de fora de València. O Fèlix Millet faria molts mesos que seria a la presó. O l’indult del Govern Zapatero al banquer Alfredo Sáenz no hauria tingut lloc. O les indemnitzacions d’alguns directius de caixes d’estalvis haurien portat molta gent als tribunals. Recordar-li al ministre que a tots no ens escandalitzen les mateixes coses pot semblar sobrer, però no ho és pas. A mi, per exemple, em crea repulsa i m’indigna que un jutge, com ha passat a Múrcia, exculpi un home que va pegar la seva dona a la boca.

Etiquetes: