Ser o no ser enemics

No estic gaire segur que el cap de Policia que va identificar els manifestants de València com “l’enemic” sigui només una excepcional i pintoresca dissonància en l’Espanya democràtica d’avui. Si aquest funcionari públic encarregat de la seguretat dels ciutadans diu el que diu potser és perquè l’home contempla un panorama que l’anima a mostrar-se més sincer que un concursant del programa Gran Hermano. Hi ha algunes situacions oficials que abonen l’actitud d’aquest antic membre de la Brigada Político Social. Només cal fixar-se una mica en algunes notícies d’aquesta setmana.

ERC és un partit democràtic de llarga trajectòria però el PP considera que no ho és prou perquè ha vetat la presència d’Alfred Bosch a la comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats, en representació del grup mixt. El problema, segons que sembla, és que ERC defensa la independència de Catalunya i això converteix els seus càrrecs electes en elements sospitosos per defecte. El contrasentit és monumental: els republicans es poden presentar perfectament a les eleccions d’acord amb les lleis de l’Estat espanyol però, de facto, se’ls aplica un tractament discriminatori que té un efecte devastador en la credibilitat del sistema democràtic: el converteix en un artefacte arbitrari que abjura del pluralisme i que rebenta per dins les regles de joc iguals per a tothom. Quan el PP va impedir que Amaiur tingués grup propi a la Cambra baixa va ser una vulneració similar de les normes, llavors argumentada tàcitament per l’existència d’ETA. En el cas d’ERC, adduir la violència és encara més absurd atès que, afortunadament, a Catalunya no ha arrelat cap grup terrorista des de la transició ençà.

Mentre un partit democràtic que representa una part de ciutadans és tractat a Madrid com si fos l’enemic, hi ha un suposat sindicat de funcionaris anomenat Manos Limpias que, liderat per un ultradretà, es dedica sense cap problema a impulsar nombroses acusacions particulars contra qui sigui, des del polític basc Juan María Atutxa i d’altres membres de la mesa del Parlament d’Euskadi fins el jutge Garzón, passant per Iñaki Urdangarín o el programa infantil Los Lunnis. A la seva web es poden llegir coses com aquestes: “Entendemos que en estos momentos, nuestra nación necesita que todos los españoles de bien, que creemos en la honradez y el trabajo, en la igualdad de todos ante la Ley, en la Justicia y en definitiva en los principios y valores de nuestra Constitución, demos un paso adelante en defensa de aquello que amamos y actualmente peligra por el auge nacionalista: España”. Novament, sota aquesta prosa del 18 de juliol batega el concepte “enemic”, allò que durant quaranta llargs anys se’n va dir  “la anti-España”.

Una democràcia on pensar diferent et converteix automàticament en enemic és un fracàs, una tragèdia i una seriosa amenaça.

Categories: Articles, Política
Mitjà de comunicació: .

Comments are closed.