02 mar 2012 Una pintada efímera
Per entendre una protesta cal estar atents als missatges dels que protesten. Josep Playà feia, en el diari d’ahir, un bon repàs de les pancartes, cartells, banderes i consignes que es van poder veure en la manifestació estudiantil de dimecres a Barcelona. Jo, per completar l’apunt del natural, em vaig fixar en algunes pintades fetes aquell mateix dia als carrers de la ciutat, sobretot les de plaça Catalunya. Una d’aquestes, que va ser esborrada poques hores després, deia el següent: “Fora polítics i empresaris de Barcelona”. No me la puc treure del cap.
L’atac indiscriminat als polítics és el nostre pa de cada dia i no pot sorprendre. En cas de dubte, fot-li clatellada al polític, que si tu no en saps el motiu ell segur que sí. El malestar social té en el polític el ninot contra el que disparar fàcilment, sense distingir entre polítics incompetents o corruptes i polítics que tracten de gestionar responsablement les coses de tothom. El “fora polítics” és un clàssic que la present crisi actualitza i recupera. La novetat no és aquesta part de la pintada sinó la resta, el “fora empresaris de Barcelona”.
Atenció: l’autor no va escriure “fora banquers” sinó “fora empresaris”. Si hagués escrit “fora banquers”, la pintada no tindria res d’especial i, a més, despertaria moltíssimes simpaties. Però a qui es vol fer fora de la capital catalana és als empresaris, que són persones que fan una cosa tan difícil, tan arriscada i tan admirable com crear i mantenir empreses, sense les quals no hi ha ni llocs de feina ni riquesa per al país. Com pot ser que l’empresari sigui l’enemic del que protesta i especialment del jove que estudia? És una aberració d’unes dimensions catedralícies.
La majoria d’empresaris avui no ho passen gaire bé: han de mantenir la seva empresa tot i la caiguda del consum i del poder adquisitiu, han de fer mans i mànigues per pagar els salaris als treballadors, han de barallar-se amb els bancs que no volen donar crèdits, han d’empaitar les administracions que paguen tard o no paguen, han de competir en un món global i, per damunt de tot, han de fer les coses bé, perquè no hi ha altre camí. L’empresari – ara també en diuen emprenedor – és un dels grans herois de la nostra època, no és l’enemic. S’ha de ser molt valent per obrir una empresa avui. Com és que hi ha jovent a Catalunya que desconeix aquestes coses tan clares i elementals?
La pintada que vaig veure és filla de la pura ignorància i dels prejudicis més tronats. Qui demana fer fora els empresaris és algú – suposo – a qui deuen haver explicat que empresari és sinònim d’explotador, de mafiós i de vampir, algú a qui no s’ha fet comprendre que l’empresa és indispensable per crear la riquesa que, després, cal que sigui distribuïda de manera justa. Com seria una societat sense empresaris? Un desert, ni més ni menys.