28 mar 2012 “Dins les fosses no només hi ha esquelets sinó tot un patrimoni cultural”

per Violeta Gumà – ACN

Barcelona (ACN).- ‘La nostra memòria és aquest gran trencaclosques sempre a mig fer. Tenim algunes peces i uns quants buits però l’objectiu és impossible’. Aquesta és l’advertència que Francesc-Marc Álvaro llença a mode d’introducció a Entre la mentida i l’oblit. El laberint de la memòria col·lectiva (La Magrana), un llibre en el que convida a pensar en la matèria primera de la nostra identitat: la memòria. El periodista defensa que dins les fosses no hi ha només esquelets sinó “tot un patrimoni cultural”. “La cultura catalana va ser víctima durant el franquisme d’un intent de genocidi i això és memòria i història”, ha reblat, lamentant que alguns que fan “bandera” de la memòria “a les espanyes” sovint se n’obliden.

Francesc-Marc Álvaro defensa en una entrevista a l’ACN que la memòria és subjectiva i plural. “La veritat no la contesta la memòria, potser la poètica sí, però no la documentada”, ha insistit. Al seu entendre, la memòria tendeix “a la desfiguració” i aporta només una aproximació perquè sorgeix d’un certa tensió entre el record i l’oblit. “La memòria serveix per a unes coses però per d’altres més val que no l’utilitzem”, reflexiona Francesc-Marc Álvaro.

Per contra, segons el periodista, la història sí que explica els processos d’una manera distanciada.

Memòria ‘de prop’ enfront a la ‘de lluny’

El nou llibre de Francesc-Marc Álvaro fa una distinció entre la memòria ‘de prop’ -d’esdeveniments que ens són propers- enfront als que observem ‘de lluny’. El periodista reconeix que en aquests casos sovint “fem trampes” pensant que podem entendre “molt bé” la complexitat de les societats veïnes però “no tant la nostra”. “Sovint projectem les nostres migranyes a fora sense haver resolt els problemes”, ha afirmat.

Tot i així, assevera que cada societat gestiona les memòries que xoquen en ella mateixa com pot. “Els resultats dels casos de Catalunya o l’Estat són brillants”, però afegeix que no hi ha “un model perfecte per imitar.

L’escriptor recorda que la cultura catalana va ser víctima d’un intent de genocidi per part franquisme i això és “memòria i història”. “Cada catalanoparlant i cada família ho recorda i històricament s’ha acreditat, no és una invenció”, ha recordat. Malgrat això, a les societats creu que es dóna una desfiguració de la memòria, ja sigui “per esgotament dels materials o per la intervenció dels poders democràtics”, que provoca que la memòria es vagi reescrivint i reconfigurant al llarg de la vida.

Quan ens trobem davant una operació “d’explícita intervenció per part dels poders de caràcter democràtic a través de la propaganda”, Francesc-Marc Álvaro considera que busquen configurar una “única memòria oficial”. “És un contrasentit perquè en realitat n’hi ha moltes en col·lisió”, insisteix. “L’aproximació a la veritat ha de venir de la història”, conclou.