ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Imaginació contra la crisi
4635
post-template-default,single,single-post,postid-4635,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

29 jun 2012 Imaginació contra la crisi

Hi va haver una època en què es parlava de brots verds. Us en recordeu, benvolguts lectors? Allò era pensament màgic, però se’n van escriure moltes pàgines. Recordar-ho ara provoca somriures. De totes maneres, convé aparcar, de tant en tant, la narració de la crisi per, sense caure en la fantasia, subratllar les excel·lències de la nostra societat tot i les dificultats. En aquest país hi ha talent, això és una realitat que ens salva, i el món global en el qual ens movem valora les bones idees sense els prejudicis del vell món. Vull dir que si un català té un bon projecte, un inversor del Canadà o de Singapur no es demana si aquella persona vibra amb una selecció esportiva o una altra.

Aquests dies se celebra a Barcelona la fira Gamelab, dedicada als videojocs, el lleure interactiu i els seus productes derivats. Segons l’Associació Espanyola de Distribuidors i Editors de Software d’Entreteniment, el sector del videojoc va ser l’any passat la principal indústria del lleure a l’Estat per volum de facturació, amb un total de 980 milions d’euros, molt per davant del cinema, per exemple. El 2011 es van vendre 14,9 milions de videojocs en territori espanyol. Barcelona reuneix bona part del talent que és a la base d’aquesta indústria emergent. Es tracta sovint de gent molt jove que prové de carreres tècniques i humanístiques, i que exhibeix una preparació i una creativitat sensacionals. El videojoc és una nova manera de narrar històries que recull tot el que ens han ensenyat la literatura, el cinema, el videoclip, el còmic i moltes manifestacions culturals nascudes a la xarxa.

Amb tot, no sempre ens adonem de les noves fonts de riquesa. Com remarca el professor Josep Lluís Micó en parlar del sector local del videojoc, “la indústria catalana i l’espanyola, en conjunt, competeixen en desavantatge a causa de l’escàs suport institucional que reben, un greuge que obliga nombrosos professionals a emigrar a potències on se’ls valora (i se’ls paga) millor”. Sempre topem amb el mateix problema: ens costa retenir els millors, ja siguin creadors de videojocs o investigadors del càncer. Els poders públics, al marge de la crisi, sembla que no aposten prou pel talent de casa. No tenim cap capital millor que aquest. Durant la presentació del Gamelab, el conseller Mascarell va declarar encertadament que som davant d’una indústria estratègica; ara toca que això es vegi institucionalment.

La imaginació ben aplicada i la feina ben feta ens ajudaran a sortir de la crisi. Alguns pensen, equivocadament, que la imaginació és disfressar-se de xeic àrab i prometre crèdits falsos a clubs de futbol. Sempre hi ha qui confon els termes i vol agafar la drecera.

Estimats lectors, que passeu un bon juliol. Servidor tornarà, si els déus ho volen, quan l’agost rasqui i l’oncle Baixamar surti a passejar.

Etiquetes: