ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Armstrong i Armstrong
4661
post-template-default,single,single-post,postid-4661,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

28 ago 2012 Armstrong i Armstrong

Lance Armstrong ha caigut del pedestal i Neil Armstrong ens ha deixat. L’actualitat crea aquestes coincidències. El ciclista admirat, el campió dels set Tours que va superar un càncer, ha estat desposseït dels seus títols per l’agència antidopatge dels EUA. Un dia més tard, el primer astronauta que va trepitjar la Lluna ha traspassat als 82 anys, a causa de les complicacions d’una operació recent de cor. Vet aquí dos herois americans a qui la glòria -i el poder- ha tractat de manera diferent. Els dos ens van fer somiar, com és missió dels ídols que fan coses que la majoria de mortals no podem fer. Descobrir que el ciclista Armstrong no era un heroi de la mateixa pasta que l’astronauta Armstrong deixa mal gust de boca.

-Ens volen fer creure que no hi ha un pam de net -comenta l’oncle Baixamar mentre va pelant les patates que han d’acompanyar una sípia d’un aspecte sensacional- i això ens desfibra. Si ja no podem refiar-nos dels ciclistes, no sé què farem.

-Sort que no tots els mites s’enfonsen a la vegada, oi? El que va caminar per la Lluna s’ha mort enmig del respecte i l’estima de tothom, potser una cosa compensa de l’altra. Hi ha decepció, però encara hi ha, també, una mica de glòria intacta i brillant.

-No t’emocionis. La caiguda d’Armstrong obre l’aixeta de la sospita. En tot el ciclisme, en tots els esports d’elit i, de passada, en tot el que són proeses excepcionals en general. La sospita té molta força i ara guanya posicions. El món avui té un aspecte un pèl més trampós.

-Home, però, ens cal tenir alguns exemples admirables sans i estalvis, lluny de la sospita. Totes les societats necessiten creure en alguns referents per evitar el daltabaix…

-És més complicat. La decisió tràgica d’una societat que es vulgui madura és saber exactament quina dosi de veritat pot suportar.

-La veritat no hauria de mesurar-se així. Això només ho fan les tiranies. Els ciutadans lliures no volen ser enganyats. Si Armstrong es va dopar, és just que se sàpiga. Els falsos herois fan més mal que la decepció.

-I si resulten certes les teories que sostenen que el viatge a la Lluna d’Armstrong, Collins i Aldrin va ser un frau monumental? T’imagines quants records es veurien tacats per una mentida oficial? Recordo aquelles imatges, a la tele dels meus cosins, com un gran moment de la meva vida. Si em diguessin que tot allò era un muntatge, m’emprenyaria molt.

-N’hi ha que ja ho afirmen ara.

-Sí. També hi ha qui jura que Elvis encara és viu i treballa de paleta a Benidorm. Entre la sana sospita i la paranoia conspirativa, hem de mantenir el cap ben fred.

-Ok. Però la veritat de Lance Armstrong ens ha fet una mica més cínics i més vells.

Etiquetes: