Consellers que fan política

En una situació normal, s’espera que un ministre o un conseller apliqui polítiques i, tal vegada, faci política. Es tracta de coses diferents. Tirar endavant les polítiques d’un Govern mai no és fàcil, però en un clima social de bonança tot flueix millor i, llavors, hi ha ministres i consellers que es posen de perfil i es dediquen a fer la viu-viu per estalviar-se problemes. La crisi que vivim impedeix aquesta mena d’exercicis de supervivència personal, però sempre hi ha, en qualsevol Gabinet, qui aspira a imitar l’home invisible. El nou Executiu que ha fet Artur Mas està pensat perquè ningú no tingui aquesta temptació: col·loca tots els consellers en primera línia de foc i els exigirà fer molta política.

Les polítiques que farà el nou Govern de CiU vindran limitades per un horitzó pressupostari molt fosc i consistiran -si fem cas de l’acord de governabilitat amb ERC- en la gestió d’una precarietat que vol semblar menys retalladora a canvi d’intentar implantar nous impostos. La manta és curta. Davant d’aquesta realitat, cada conseller haurà de desplegar molts esforços i emetre un discurs sòlid per crear complicitats i avançar-se als conflictes, amb més agilitat que fa uns mesos. En l’anterior Govern semblava que l’únic que podia i sabia fer política era el president, mentre que els consellers adoptaven -amb més o menys ganes i èxit- un perfil declaradament discret, fins i tot els que tenien més camp per córrer i més fronts oberts.

La composició del Govern de Catalunya que ara ha començat a caminar hauria de permetre que Mas no hagi d’apagar personalment tants focs en el dia a dia i que la presidència es dediqui a liderar amb més perspectiva les dues grans agendes que té damunt la taula, la de la crisi i la de la consulta sobiranista. Mas-Colell i Homs, amb el concurs especial de Gordó, hi són per descarregar el president de diverses i complicades batalles, actuant com a parallamps declarats. A més de Rigau i Mascarell -que han donat proves de solvència als seus departaments respectius-, s’espera que la resta de consellers -vells i nous- entenguin que han de ser més proactius i menys reactius. Un veterà bregador com Puig té -per exemple- la gran oportunitat de demostrar a Empresa i Ocupació que, quan no es tenen diners, s’ha de tenir molta mà esquerra per evitar més malestar del compte en ambients sensibles.

Mas és un cap de Govern a qui costa massa delegar, però això haurà de canviar d’ara endavant. La figura del nou conseller de Presidència indica que hi ha un enfocament més flexible i que també Homs, al seu torn, haurà de delegar molt més que no ho feia com a secretari. I tots els consellers hauran d’aprendre a assumir més riscos diaris en allò que fan i diuen, perquè el temps s’accelerarà. Aquest Govern no només és més polític, també ha de saber jugar més com un equip perfectament coordinat.

Categories: Articles, Política
Mitjà de comunicació: .

Comments are closed.