gener 2013

Catalunya plural i Govern

Tothom hi està d’acord: el Parlament de Catalunya reflecteix avui de manera més fidel la complexa diversitat social que fa tres mesos. La foto de les lleialtats culturals, dels interessos en pugna i dels valors dominants al país és avui més exacta, i això dóna musculatura i vigor a la democràcia. Catalunya té avui el Parlament més plural de tot l’Estat, circumstància que no facilita la governabilitat però diu molt de la validesa d’un sistema que alguns voldrien substituir per la tecnocràcia i uns altres per les assemblees al carrer. Però la vida parlamentària no …  

Categories Articles, Política

Amb bona lletra, sobretot

Aquests dies s’escriu molt, i ho fan els més petits de casa. L’operació de fer la carta als Reis d’Orient és molt important i demana preparació, atenció, esforç, moltes correccions i, sobretot, bona lletra. Escolto a RAC1 que el company Jofre Llombart s’escandalitza perquè, a Barcelona, es convida els nens a fer arribar les peticions a ses majestats mitjançant tauletes electròniques i d’altres màquines. Tots sabem que els Reis d’Orient i les companyies telefòniques (només en cas que vulgueu donar-vos de baixa) tenen protocols molt estrictes i que no fan gaire cas de correus electrònics, …  

Categories Articles, del Carrer

Vergonya i democràcia

Es torna a parlar de la vergonya, ens ho expliquen a les pàgines culturals d’aquest diari. Les paraules van i vénen com si res. En el temps que els meus pares van viure com a suma de passat, present i futur (la postguerra), la vergonya era molt important. En el temps dels meus mestres (els anys setanta), la vergonya va deixar de ser un valor a l’aparador de l’existència. Avui, després de tots els naufragis dels grans relats, vells progressistes que s’han convertit en avis tenen nostàlgia de la vergonya, com s’enyora una antiga calaixera …  

Categories Articles, Política

Pessimisme i optimisme

Si avui aneu preguntant als catalans com veuen les coses, us adonareu que els dos veritables partits que articulen el moment que vivim són el del pessimisme i el de l’optimisme. De manera especial, això és visible dins dels ambients catalanistes/sobiranistes, en els quals sembla inevitable que el debat giri de manera obsessiva al voltant de sensacions molt subjectives més que sobre realitats que es puguin objectivar. Arribats a aquesta situació, el diàleg és impracticable i es transforma en un intercanvi de retrets que enterboleix encara més qualsevol intent de diagnosi. El resultat d’aquesta mena …  

Categories Articles, Política