El vot inservible

Canviar un Govern per un altre, amb normalitat. Vet aquí allò que una democràcia homologada ofereix als ciutadans. Canviar un Govern per -se suposa- canviar les polítiques que s’apliquen. Si unes polítiques no funcionen per abordar els problemes, cal fer-ne unes altres. La construcció d’una alternativa es basa a oferir receptes diferents. A l’Espanya d’avui, les polítiques del PP no funcionen per reactivar l’economia, frenar l’atur i realitzar reformes inajornables. Si les polítiques de Zapatero no haguessin contribuït de manera tan evident a portar-nos fins aquí, el PSOE de Rubalcaba tindria credibilitat com a recanvi. El resultat és que, en allò urgent i substancial, la dreta i l’esquerra oficials apareixen com el mateix producte. Per diferenciar-se i cohesionar la parròquia, els populars reobren assumptes com l’avortament i els socialistes munten unes primàries. Però no n’hi haurà prou. Els grans partits cauen en picat.

Les eleccions espanyoles previstes per al 2015 tindran lloc en un context marcat pel descrèdit més gran del sistema des del 1978. L’estudi internacional de la Fundació BBVA Values and worldviews indica que els espanyols són els europeus que menys confiança expressen cap a les seves institucions i, al costat dels italians, són els que menys valoren el funcionament de la seva democràcia. A la vegada, el ciutadà espanyol és el menys informat i un dels menys proclius a l'associacionisme de tota la UE, dades que contrasten amb el creixent nombre de vagues i manifestacions. Aquest mateix informe estableix que els espanyols són els europeus que es declaren més afectats per la crisi. D'altra banda, les darreres enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) certifiquen que, després de l'atur, la segona preocupació general és la corrupció, per davant dels problemes econòmics. A més, des de fa mesos, aquests sondejos informen que els partits són percebuts com "un problema" important. Aquest quadre és terreny abonat per al creixement de partits mitjans i petits (IU i UPyD) i per al sorgiment de populismes de tota mena.

El votant (el no militant i el no fanàtic) que durant dècades només ha pogut triar entre PP i PSOE (això passa a la majoria de províncies fora de Catalunya i el País Basc) pensa ara que el seu vot és inservible: pot canviar el Govern però no pot modificar les polítiques. Aquest fatalisme -alimentat pel fracàs de recanvis com el de François Hollande a França- condueix al pessimisme i fabrica tanta crispació com abstenció.

Des de la recuperació democràtica, els canvis de govern sempre han estat poc normals: el 1982, després d'un intent colpista; el 1996, enmig d'escàndols de corrupció i guerra bruta; el 2004, a les poques hores d'un atemptat sense precedents; el 2011, en plena descomposició del lideratge presidencial. Què marcarà el 2015? No serà només el procés català, ben segur.

Categories: Articles, Política
Mitjà de comunicació: .

Comments are closed.