L’agulla dels partits

Oblideu el món on heu viscut. És el missatge que es desprèn de la tercera onada del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Com repetim des de fa mesos, el mapa català de partits que es consolida a partir del 1980 s’està transformant de manera espectacular i el fenomen afecta de manera singular les formacions que han estat centrals: el PSC i CiU. Els socialistes es desfan acceleradament i la federació nacionalista recula cada vegada més i podria cedir el primer lloc a una ERC enfortida. Mentre els republicans són els grans beneficiaris en el camp catalanista de la clarificació que ha introduït el debat sobiranista, Ciutadans és l’opció preferida en el camp espanyolista en detriment de PP i PSC, tot i que la majoria de fugues en l’electorat socialista van a l’abstenció i la indecisió.

És evident: el públic premia els partits que parlen més clar i que tenen o semblen tenir menys desgast i menys peatges amb l’establishment. Per a l’elector de sensibilitat espanyolista, Ciutadans és el vot més útil i també el de la regeneració, sense vincles amb les polítiques de Rajoy. Per a l’elector de sensibilitat catalanista, ERC és el vot més útil i fiable i encarna una política autèntica allunyada de l’oficialisme; és un fet digne d’estudi que l’experiència dels dos tripartits no passi factura als republicans, com si Junqueras esborrés el passat. El creixement de la CUP respon també al descrèdit dels partits tradicionals. D’altra banda, el fet que Mas suspengui per primer cop en un sondeig d'aquest tipus és una paradoxa preocupant per a CiU. Malgrat el compromís del president amb l'aposta sobiranista, el públic no reforça la seva figura i prefereix el líder d'ERC. Per què? En parlarem a fons en un proper article.

L'assumpte més important que assenyalen les dades del CEO és que als partits catalans actuals els costa molt recollir el que vol la gent: passen coses noves i a gran velocitat, la mentalitat dels votants va al davant de les estructures. Hi ha terratrèmols en la consciència de la societat catalana i l'agulla del sismògraf dels partits (menys ERC i C's) s'ha espatllat i va boja. L'exemple més clar d'això és el que passa amb els votants d'ICV, que teòricament prefereixen una solució federal però, a l'hora de la veritat, votarien de manera majoritària sí a la independència.

El bloc sobiranista, diuen les xifres del CEO, seguiria tenint dos terços del Parlament i, davant un referèndum, un 54,7 % votaria sí a la independència mentre que el no obtindria un 22,1%. Lliçó de la faula: el sobiranisme guanya la batalla de les raons, però no es pot confiar i necessita arribar als que avui s'abstindrien (15,7%) i als que no ho saben o dubten (7,6%). I ha de preveure que Madrid té un pronòstic clar: els que van anar a la Via Catalana no seran capaços d'imitar els egipcis de les places.

Categories: Articles, Política
Mitjà de comunicació: .

Comments are closed.