31 mar 2014 No és allò d’Ibarretxe
Que el Tribunal Constitucional ja hagi parlat i que se sàpiga el resultat del debat amb antelació no lleva gens d’importància al que passarà el 8 d’abril al Congrés dels Diputats. Aquell dia, els dos grans partits impediran que prosperi la demanda del Parlament de Catalunya perquè sigui transferida a la Generalitat la competència d’organitzar un referèndum fent servir l’article 150.2 de la Constitució. El Govern Rajoy, el PP i el PSOE coincideixen a frenar la demanda catalana i, a més, intenten presentar aquest moment com una reedició del que va ser el no de la Cambra baixa a l’anomenat pla Ibarretxe, l’1 de febrer del 2005, quan era president del Govern espanyol Zapatero. Però hi ha molts elements que fan improcedent la comparació entre el recorregut de la iniciativa de qui fou lehendakari del PNB i la petició catalana.
En primer lloc, la demanda del Parlament respon a un procés molt transversal que no assumeix només la força que governa Catalunya i que té accents diferents, i per això sentirem tres veus a Madrid en comptes d’una, com volen els que busquen el linxament mediàtic de Mas; fa bé, el president, de reservar-se per a futures intervencions, més delicades. En segon lloc, el que passa a Catalunya respon a un fort moviment de base que, des de baix cap a dalt, supera les lògiques i les previsions de les direccions dels partits. En tercer lloc, el sobiranisme de nou encuny neix de la profunda decepció històrica que representa la sentència del TC sobre l’Estatut, l’any 2010. En quart lloc avui Mas té molt més suport -dins i fora de la seva formació- que no tenia Ibarretxe al seu dia, cosa que defineix dos lideratges que tenen poc a veure. En cinquè lloc, l’existència d’ETA contaminava inevitablement totes les propostes de canvi de statu quo, mentre que a Catalunya és impecable el caràcter democràtic i pacífic del moviment. I, en sisè lloc, el no del Congrés dels Diputats va aturar de manera definitiva el pla Ibarretxe però no podrà fer-ho amb el procés sobiranista català, que ha previst altres vies per poder organitzar una consulta.
Dit això, i malgrat tot, la sessió del 8 d’abril serà molt més que un tràmit. Perquè se solemnitzarà la negativa oficial del Parlament espanyol a una lectura flexible de les regles de joc, tot el contrari del que ha fet el Govern britànic en cedir competències al Govern escocès per organitzar el referèndum del 18 de setembre d’enguany. Europa seguirà amb molta atenció aquest debat, la mateixa Europa que no pot entendre -per exemple- que es facin homenatges colpistes dins d’algunes casernes. I serà més que un tràmit, perquè les respostes que donin PP i PSOE als discursos dels tres diputats catalans (incloent-hi l’eventual oferiment de molles per anar passant) poden contribuir -com ja és habitual- a convertir molts indecisos en nous partidaris de la independència.