02 jun 2014 Iceta per Navarro

Mentre l’adéu d’Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant del PSOE permet grans escenes de nostàlgia sobtada per una política que mai va ser com es diu que era, la continuïtat de Pere Navarro al capdavant del PSC alimenta tota mena d’hipòtesis i rumors. El socialisme espanyol celebrarà un congrés per trobar un líder nou que sembli que retorna a la gent sense posar nerviosos els que reparteixen les cartes de la partida. El socialisme català, en canvi, confia en la catàstrofe per sortir del pou: que les dificultats per tirar endavant la consulta sobiranista i la competència entre CiU i ERC generin tal nivell d’incertesa i desànim que, a mitjà termini, el PSC pugui recuperar terreny sobre les eventuals ruïnes d’una il·lusió estimbada. La previsió dels savis del carrer Nicaragua té un punt molt feble: ERC creix ara gràcies a un electorat que prové, sobretot, de ciutats i barris de fidelitat socialista. La bombolla metropolitana s’esquerda.

La pregunta del milió: Pere Navarro pot ser el conductor de la nau a l’espera del col·lapse institucional del procés sobiranista? La resposta dominant és negativa, i no únicament entre els habituals crítics, la descoordinació i personalisme dels quals els incapacita per plantejar un assalt a la direcció del PSC. Però el lideratge de Navarro només podria ser substituït per un lideratge que, sorgit de l’interior de l’aparell i sense etiqueta crítica, pogués representar alhora l’autoritat i la visió necessàries per endreçar la casa enmig de la boira, des del coneixement perfecte i detallat de tota l’organització.

Arribats a aquesta definició del perfil que convindria, els rumors apunten a un nom clàssic: Miquel Iceta, la ment més analítica i ben moblada d’un aparell que ha perdut la màgia tant com les complicitats i els votants. Iceta -que és molt més que qualsevol dels càrrecs que ha exercit- s’ha ocupat durant anys i panys de cuinar la política que altres servien i ara potser li ha arribat l’hora -diuen algunes fonts- d’assumir el principal protagonisme. Influir i fabricar estratègia des de les bambolines ha estat la seva especialitat, però això no significa que Iceta no sigui capaç de portar les regnes del PSC assumint el lideratge que ara podria ser més eficaç. A més, en aquests moments, Iceta és membre de l’Executiva Federal del PSOE, un lloc des del qual pot tenir una interlocució privilegiada amb molts actors.

Les primàries del PSC de Barcelona van demostrar que, tot i els discursos d’una nova generació, la vella política marca el compàs a l’interior del socialisme català. Dins d’aquesta vella política, Iceta té totes les virtuts del veterà sense haver-se cremat en la primera fila, i es preveu que tindria prou cintura per donar joc a cares noves, arribat el moment. Aquest camí exigiria, prèviament, un acte de generositat de Navarro, tal vegada l’obstacle més difícil.