La bona gent

De totes les coses que han passat darrerament a Catalunya el que els costa més d’entendre als polítics i periodistes del Madrid oficial -inclosos els que practiquen el bonic gènere de l’amenaça- és que un partit com Convergència hagi assumit que la societat catalana necessita un Estat independent. Per cert, la censura del Govern espanyol a la presentació de Victus a Utrecht no fa altra cosa que confirmar que l’Estat que avui paguem els catalans ens tracta com a sospitosos, que ens veu com una anomalia molesta que cal diluir i fossilitzar.

Dissabte, en el seu consell nacional ampliat, CDC va insistir que l’autonomisme forma part del passat i que el seu projecte és la independència, tal com s’entén la sobirania avui en el marc europeu, d’una manera diferent -òbviament- al que representava durant els segles XIX i XX. Per què ha canviat CDC? Perquè allò que es coneixia com la bona gent de Convergència -quadres locals, bases i votants fidels- també ha canviat. No ha estat un caprici de Mas i els seus. En termes tècnics, diem que la centralitat del país s’ha mogut cap al sobiranisme. Agradi o no, és així. Això també ha afectat, com és notori, sectors dinàmics del món socialista, però la diferència és que els dirigents del PSC es mantenen en les velles coordenades, peti qui peti.

Des del 1989 i fins fa poc, l’independentisme parlamentari només tenia un partit, ERC. Ara en té tres o tres i mig, si tenim en compte que els socialistes crítics estan confluint per donar lloc a una nova formació. L’autonomisme clàssic és avui un assumpte en mans només d’un sector d’Unió i d’un sector d’ICV mentre el PSC és presoner del PSOE immobilista. Finalment, PP i Ciutadans encarnen la recentralització i l’uniformisme. Aquest esquema no és estàtic, per descomptat. A més de l’aparició de noves ofertes com Podem, cal considerar que les lleialtats de molts electors podrien canviar. Les enquestes donen alguna pista però quan tot és tan incert, fluid i excepcional cal llegir-les amb molta cautela.

Persones d’ordre que mai no han rebut ni una multa de trànsit ara donen suport a la secessió. La bona gent de CDC no deixarà d’anar a la V de la Diada a causa de la confessió de Pujol, tot el contrari, sobretot després que el ministre d’Hisenda del partit de Bárcenas, Matas i Fabra barregés sobiranisme i corrupció. La bona gent de CDC confia més en Mas que no algunes elits. La bona gent de CDC està commocionada per l’engany de Pujol i demana que es faci dissabte al partit. Aquesta bona gent -que en prengui nota Arriola- no donarà mai el vot als populars, ni disfressats de centristes de la recta via. Però hi ha un risc: la bona gent de CDC podria votar ERC o abstenir-se, si CiU no fa els deures amb diligència, si emet missatges contradictoris, i si no explica amb claredat, coratge i convicció cada una de les seves decisions, incloses les més incòmodes i dures.

 

Categories: Articles, Política
Mitjà de comunicació: .

Comments are closed.