Sánchez i Vázquez

No és només la camisa blanca com a uniforme, és també una certa predisposició a portar la representació política fins als límits, allí on la paròdia involuntària substitueix l’audàcia i, sobretot, les idees. El nou líder del PSOE va trucar l’altre dia a un programa televisiu de xafarderies del cor i el fetge per fer saber que no li agraden els toros. Abans de la trucada, Jorge Javier Vázquez, presentador del programa Sálvame, havia explicat a la seva audiència que no tornaria a votar el PSOE perquè l’Ajuntament de Tordesillas, governat pels socialistes, permet una celebració d’origen medieval coneguda com “el Toro de la Vega”, que consisteix en què la gent clava llances a un brau que corre, fins a morir, pels carrers del poble.Conscient del fet que Vázquez és un líder d’opinió per a molts ciutadans de les Espanyes, el nou encarregat d’un dels dos partits dinàstics va tenir pressa a fer saber que la seva sensibilitat renegava de les festes amb bous, no fos cas que el vot urbà de mitja tarda caigui en mans de Rosa Díez o de Podemos.

L’episodi és bonic, perquè descriu quina mena de personatge és Sánchez i quina mena de concepte té dels seus potencials electors. Els sociòlegs de guàrdia fan anar el termòmetre com el bisturí: l’Espanya dels Botejara accepta els gais, renega dels toros, però continua pensant que aquí parlem català per molestar. Si no pot imitar el populisme de Podemos, Sánchez assaja una altra demagògia soft que, pel mòdic preu de desmarcar-se de l’anomenada “fiesta nacional”, el porta a intentar repescar votants. Són suports perduts que anhela, entre els joves, les dones i la bona gent que recicla, té cotxe híbrid, compra producte ecològic i es mareja davant les corbates del PP. Abans, el progressisme oficial en tenia prou amb la jaqueta de pana de Felipe González i la retòrica d’ateneu antic de Guerra. Ara, en canvi, l’esquerra es diferencia de la dreta perquè se solidaritza amb una pobra bèstia que contribueix al color local i al negoci turístic. Recordeu que el banquer recentment traspassat dictava a Zapatero, com un apuntador de teatre, el que calia fer o desfer.

Sánchez va reclamar el perdó catòdic de Vázquez i, ahir, un tal Luena, secretari d’organització del PSOE o cosa similar, va dir que el president Mas “sembla un zombi” i que “se li n’ha anat l’olla”. Gran política. Estic segur que Iceta deu estar encantat de comprovar, un cop més, l’enorme intel·ligència que brilla a la seu del carrer Ferraz quan volen col·laborar a resoldre els problemes. Amb amics d’aquest nivell, els socialistes catalans no cal que dediquin diners a fer enquestes, els serà més profitós apuntar-se a classes de macramé o hibernar tres dècades. Sort que Carme Chacón, tan hàbil a l’hora de triar companys de viatge, ens ho arreglarà.

Categories: Articles, Política, Retrats
Mitjà de comunicació: .

Comments are closed.