Passat, futur i enquesta

Aquest darrer cap de setmana, el passat (més incòmode) i el futur (més incert) s’han fet visibles a Catalunya d’una manera especialment contrastada. S’han fet visibles i gairebé s’han superposat, cosa que ha creat un estrany curtcircuit. Divendres a la tarda, Jordi Pujol compareixia al Parlament per explicar -en teoria- el que havia apuntat en el comunicat del 25 de juliol. Dissabte al matí, Artur Mas firmava solemnement el decret de convocatòria de la consulta al Palau de la Generalitat, en companyia dels dirigents pro dret a decidir, excepte els d’ICV, massa pendents dels vigilants de la vella hegemonia. CiU apareix al centre de les dues vinyetes, és normal: la superació del pujolisme per un nou sobiranisme que modifica la centralitat política té com a element principal (no únic, però sí indispensable) el canvi de mentalitat del bloc nacionalista moderat que, abans, s’havia sentit interpretat per l’expresident. Sense aquesta part de població no hi ha procés. Els que confonen la política amb un joc de rol anomenen aquests sectors (amb desdeny adolescent) “les tietes”.

Jo he arribat, des de fa temps, a la mateixa conclusió que el col·lega Juliana: està sorgint el Partit del President i, alhora, mor la CDC pujolista. Només afegeixo dues matisacions: a) el Partit del President té com a principal obstacle i problema l’estratègia de defensa de la família Pujol Ferrusola; b) la CDC pujolista va morir molt abans de la penosa compareixença de Pujol a la Cambra catalana, ho va fer quan Mas va optar per fer més cas de les classes mitjanes agreujades per Madrid (i la crisi) que de les elits barcelonines que el veien com el treballador dòcil d’un món immutable. I una paradoxa: Oriol Junqueras i els més informats d’ERC saben que un Mas afeblit es traduiria en més responsabilitat de la que ara ells poden i volen assumir. A vegades, l’element més tàctic és també el més generós.

Pujol es va equivocar terriblement quan no va respondre cap pregunta dels grups parlamentaris i quan, amb una actitud impròpia de qui ha estat president 23 anys, va renyar els representants del poble. Aquesta pèssima actuació fa mal a CiU però -nova paradoxa- no lleva autoritat al paper de Mas com a portaveu institucional del que demana una part important de la societat. Per això, des d’ara i fins el 9N, s’intensificarà la cerca (i/o fabricació) de porqueria que pugui empastifar el nom del president de la Generalitat.

L’article 2 del decret de convocatòria de la consulta deixa clar que es tracta de “conèixer l’opinió de les persones cridades a participar sobre el futur polític de Catalunya”. El que Rajoy anomena “el lío” desemboca en una mena d’enquesta a gran escala que, a més, no és vinculant. Com pot ser que això no sigui constitucional? Perquè el sol fet de preguntar significaria admetre que la part que respon no és propietat sagrada d’un tot.

Categories: Articles, Política
Mitjà de comunicació: .

Comments are closed.