Amb tiralínies

Impecablement cartesià i explicant cada part de la seva proposta amb una barreja molt especial de realisme, convenciment, raonament i emoció, Artur Mas ve a dir que el procés de desconnexió que ha començat Catalunya del marc espanyol pot conduir “al país que volem” sempre que es facin les coses bé, ara que veiem la recta final. Ahir, el president de la Generalitat va agafar el tiralínies i va dibuixar la manera d’intentar saltar la paret amb més garanties d’èxit. I, per evitar malentesos i interpretacions esbiaixades, va proclamar que no hi ha trampa partidista ni cap truc oportunista en la seva oferta: ell no es tornarà a presentar com a candidat a la presidència un cop el clic-clac sigui irreversible; ja ho havia dit la tardor del 2012, en el discurs que va fer al Parlament per convocar eleccions després de la multitudinària manifestació de la Diada d'aquell any, quan la historia es va accelerar.

Macià es vesteix de Prat de la Riba i el qui fou president de la Mancomunitat assumeix el somni del coronel que va canviar de bàndol. Un polític que volia fer carrera de buròcrata ha posat negre sobre blanc la il·lusió de la gent, la força que ve de baix, persones que reclamen un repartiment del poder més just i l'anomenen independència. Per calmar ansietats, Mas va afegir que ell, si cal, pot tancar la candidatura del sobiranisme unit en comptes de fer de cap de llista. És una aposta valenta, difícil de refusar. És una aposta a cara o creu, com va ser la decisió de donar cobertura oficial al 9-N assumint totes les conseqüències.

Què importa el futur de Convergència, el d'Unió o el d'Esquerra? No gens i molt, perquè ara entrem en una pàgina que s'ha d'escriure mentre creem entre tots un alfabet. Els partits tornaran a tenir veu quan toqui construir la nova República. Mas ha aconseguit descol·locar tothom i ha advertit que el partidisme autonomista (amb les seves desconfiances i recels de vol gallinaci) és el principal error i el perill més evident per fer realitat allò que ha mobilitzat la part central de la societat catalana. Mas no vol salvar CiU, Mas vol desmentir el pronòstic del Madrid oficial segons el qual els catalans serem víctimes de nosaltres mateixos, un cop més.

El mètode és important. El president només farà servir l'eina de les plebiscitàries si les forces del sobiranisme acorden un plantejament que asseguri un resultat "nítid, clar i entenedor", que no sigui discutible ni dins ni fora de Catalunya. En cas contrari, perdrem una ocasió històrica. Han passat set anys des que Mas va fer una conferència per explicar que assumia el dret a decidir. El vertigen. Catalunya està inventant una manera nova d'arribar a la majoria d'edat de les nacions.

Categories: Articles, Política
Mitjà de comunicació: .

Comments are closed.