12 gen 2015 El guió trencat d’ERC
La veritat, en política, a vegades fa mal. Però és pitjor fer veure que les coses passen sense cap motiu. Portem setmanes pendents de les negociacions entre Mas i Junqueras. El debat sobre llista unitària o llistes separades ens ha conduït a un carreró sense sortida que ha servit -això sí- per constatar l’enorme manca de sintonia entre els dos partits principals favorables a la independència. Què hi ha darrera d’aquest bloqueig?
Per entendre aquest impasse cal saber que la direcció d’ERC va elaborar un guió, després de les eleccions del 2012, que contenia dos objectius legítims: forçar la maquinària institucional per anar a un escenari d’independència i assolir la posició dominant (si no pot ser hegemònica) dins del nacionalisme, en substitució de CiU. La direcció republicana va llegir que el cicle declinant de la federació era una realitat que els permetria recollir ben aviat els fruits d’una mutació que ha sobiranitzat molts autonomistes. A més, la marca convergent té adherits tots els defectes de l’establishment. El pacte de governabilitat era una aposta intel.ligent de Junqueras, que aconseguia aparéixer com la llebre d’un Mas superat pel carrer i abandonat per una part del seu electorat.
El guió republicà era magnífic. Partia d’una premisa que pocs discutien: Mas és un convergent típic que, a l’hora de la veritat, serà incapaç de plantar cara a les elits econòmiques i als poders de l’Estat espanyol. Les expectatives de la direcció d’ERC es basaven en aquest factor que, paradoxalment, era el mateix que feia que el Madrid oficial donés per mort el president. Aquest guió va començar a esquerdar-se quan CDC va oferir a ERC una llista conjunta per les europees, que implicava que els convergents assumien l’eventual ruptura amb Unió. Junqueras va desdir-se d’aquesta operació després d’haver-se compromés.
La determinació del president a l’hora d’assumir el conflicte amb les elits i amb Madrid ha trencat el guió d’ERC. El 9-N alternatiu va rebentar definitivament el pla dissenyat per l’equip de Junqueras, que va adonar-se de la capacitat de Mas per connectar amb la gent malgrat ser el líder d’unes sigles molt tocades. Els nervis de Junqueras afloraven. La direcció republicana tenia al cap un altre relat: quan Madrid impedeixi la consulta, Mas obeirà dòcil i això serà el seu final. Llavors, haurà de convocar unes anticipades que suposaran la crisi terminal de CiU i l’arribada apoteòsica de Junqueras al poder.
El no de Junqueras a una llista transversal unitària prové d’aquesta ruptura de les expectatives. I d’una incapacitat manifesta per refer el guió davant un Mas que els ha descol.locat. Llàstima que, per justificar la seva manca de cintura, els entorns d’ERC arribin al deliri de fer córrer que Mas és un xantatgista i un traidor que té un pacte secret amb Rajoy per dinamitar el procés.