Vacuna i refugi

L’expansió al conjunt d’Espanya de Ciutadans limita al nord amb el CDS (partit d’Adolfo Suárez després de la UCD) i al sud amb l’Agrupació d’Electors de Viladallonses de Dalt. Si es mira de lluny, pot recordar una mica el PRD que Miquel Roca i Antonio Garrigues (amb altres com Florentino Pérez) van impulsar l’any 1986. Si es mira de prop, té el color indefinit del Partit dels Caçadors. L’artefacte de Rivera va néixer com a formació identitària contrària al catalanisme i amb l’obsessió de lluitar contra la política lingüística de la Generalitat. Ara, passat un temps, vol ser una altra cosa de cara als votants de fora de Catalunya, aprofitant el moment de descrèdit dels grans partits espanyols i la fractura del bipartidisme: un partit frontissa, centrista i fresc, amb un regeneracionisme que no espanti i representi la nova política sense posar en qüestió els poders fàctics. Un partit-vacuna contra Podem i el sobiranisme català, un partit-refugi per als desenganyats del PP, i un partit-amic de les elits que ja no poden refiar-se de Rajoy ni de Sánchez. El suport intens, creixent i ditiràmbic que diversos entorns i mitjans proporcionen a Rivera és digne de tesi doctoral.

Albert Rivera fa molt bé el seu paper: aspira a ser el líder d’una Espanya que vol agradar-se més i tenir l’orgull permanent d’aquella selecció futbolística batejada com la Roja. L’esperança blanca de la Garriga recull elogis entre aquells que volen un reajustament sense sorpreses de la Restauració del 1978 i entre aquells que aspiren a enfortir els poders de l’Estat pagant un preu baix al malestar generat per la crisi i la corrupció. Per entendre’ns: ni al Parlament espanyol ni a les Cambres autonòmiques de València, Andalusia, Galícia o Madrid hi haurà mai una comissió d’investigació com la del Parlament sobre el cas Pujol. Només cal recordar el final dels governs González per saber quina és la relació entre veritat i supervivència de l’Estat.

La web de Ciutadans deixa ben clar el producte: “La alternativa viable y sensata para transformar España”. Pragmatisme i res d’experiments. Rivera només té un problema: és català, encara que un català sense infecció sobiranista, amb segell constitucional. El PP -nerviós- ja ha burxat en la catalanitat de Rivera. Quina ironia! He recordat els esforços de Chacón per fer-se perdonar el seu lloc de naixement. I també el camí barrat de Piqué.

Si Espanya no fos Espanya, l’artefacte de Rivera podria aspirar a ser com els libdems britànics, però no. Massa indefinició, massa supèrbia i massa ajut dels despatxos on els polítics són vistos com a figuretes del pessebre. Un dels compromisos principals de Ciutadans indica que, en el fons, aspiren a salvar-nos, igual que Podem. Rivera i els seus prometen “restituir el principio de realidad en la política española”. És la modèstia dels escollits.

Categories: Articles, Política
Mitjà de comunicació: .

Comments are closed.