27 mar 2015 La porta tancada
No pensava escriure res sobre la tragèdia de l’avió que es va estavellar dimarts al matí perquè, sovint, davant d’aquesta mena de catàstrofes tot sembla que ja ha estat dit i l’excés d’opinió pot contribuir al soroll i a la confusió, sobretot si hi ha més incògnites que informacions sòlides. El periodisme ha progressat bastant en el tractament d’aquestes situacions, però encara ens costa molt saber què hem de fer amb la realitat dolorosa quan només tenim preguntes i les respostes arriben amb comptagotes o no arriben. L’objectiu primer del periodisme -esbrinar el què d’un esdeveniment- conviu malament amb la necessitat de silenci que exigeix la pèrdua dels éssers estimats.
No tenia intenció -ja ho he dit- d’escriure cap paper sobre l’accident del vol de Germanwings que va sortir de Barcelona amb destinació Düsseldorf, però els fets que va divulgar ahir el fiscal de Marsella encarregat de la investigació obliguen a pensar la notícia d’una altra manera, sobretot perquè ja no es tractaria d’un accident. A partir d’ara, volem saber-ho tot del copilot de l’aeronau, Andreas G. Lubitz, que hauria decidit estavellar l’avió contra les muntanyes, una acció que ens mena fins a les obscuritats més inquietants de la condició humana. Dins d’aquest quadre, em crida l’atenció un detall: una porta tancada. Més concretament, la porta de la cabina que el copilot va tancar per dins un cop el comandant, Patrick Sonderheimer, va sortir per anar, se suposa, al lavabo. El copilot es va negar a obrir-la quan el comandant volia tornar a entrar. Els investigadors descarten que Lubitz fos víctima d’un desmai o d’un problema similar.
Llegeixo que el president de Lufthansa, Carsten Spohr, ha recordat que, després dels atemptats de l’11-S, es van blindar les portes de les cabines i es van adoptar mesures per evitar “accessos indesitjats”. La gran por era que el terrorista de torn pogués aconseguir el control de l’aparell per imitar l’atac a les Torres Bessones. Això no obstant, les portes tenen un codi perquè es pugui entrar a la cabina en cas que el pilot que ha quedat sol pateixi una situació imprevista. Segons Spohr, l’altre pilot pot introduir un codi ampliat que desbloqueja la porta però, al seu torn, la persona de dins pot mantenir-la tancada cinc minuts més. Això és la teoria. Dimarts, la porta no es va obrir o no es va obrir a temps per poder corregir la maniobra letal.
El mateix sistema inventat per augmentar la seguretat dels passatgers ha actuat, aquesta vegada, com l’element clau que els ha deixat a mercè d’un suïcida/homicida. Allò que ens havia de protegir també pot matar-nos. Pensàvem que l’assassí seria sempre a fora, però aquest cop es trobava a dins. La porta tancada de la cabina és una faula colpidora i absurda sobre el rostre ambigu del que considerem un món segur.