12 jun 2015 Un error immens

Els Mossos d’Esquadra han portat a terme una operació important contra una facció de la banda latin kings i n’han detingut el seu màxim responsable, Cesar Andrade, conegut com King Manaba. Aquest grup criminal va voler passar per una altra cosa i, a partir del 2006, es va presentar com a associació cultural juvenil, inscrita al registre de la Generalitat com a Organización Cultural Reyes y Reinas Latinos de Catalunya. Òbviament, el nom no fa la cosa i la banda va continuar fent de les seves. El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha dit que va ser “un error immens” equiparar les bandes llatines a associacions culturals. El responsable polític màxim de la policia ha afegit que aquella catalogació es va fer “de bona fe”, disculpant –sembla- els que van prendre aquelles decisions durant l’administració del tripartit. Com recordava Enrique Figueredo en la seva crònica d’ahir, durant aquells anys estava mal vist per les autoritats autonòmiques parlar de bandes llatines i relacionar-les amb fets delictius. “No estigmatitzeu aquest joves”, se’ns advertia tothora.

Els mots. La realitat. Els fets són tossuts. Amagar la veritable naturalesa de les bandes llatines va ser una opció política, legitimada de manera tècnica per algú. Els tècnics sovint han d’acabar adaptant-se el dictat polític. Potser més d’un policia es va posar llavors les mans al cap i potser més d’un jutge també. En tot cas, aquella pintoresca opció no va donar el resultat que s’esperava. Les bandes llatines no es van transformar en associacions d’escoltes. Potser hi havia estudis –d’algun expert en violència juvenil, d’algun antropòleg, d’algun sociòleg- que abonaven aquell error immens, per dir-ho com el conseller Espadaler. Els tècnics van fent, els polítics passen. Qui sap on és avui el responsable màxim d’aquella política fracassada, no ha sortit a demanar públiques disculpes. Representa que les eleccions ja van posar, en el seu moment, les coses a lloc. No hi estic d’acord.

M’agradaria que el polític que, fa uns anys, va tenir la brillant idea de fer passar bou per bèstia grossa tingués el coratge avui d’assumir que va equivocar-se. D’acord: ho va fer “de bona fe”, però va resultar nefast. La responsabilitat política va més enllà de les urnes, sobretot quan l’impacte de les decisions perdura i fa els problemes més grans. Siguem justos: parlem d’una responsabilitat que esquitxa tothom una mica, perquè l’ensarronada fou monumental. King Manaba va arribar a comparèixer al Parlament el 10 de juny del 2008 per explicar que la seva missió a la vida era treure els joves del carrer i allunyar-los de la violència. Ara que tothom vol una nova política deixeu-me que jo demani que els polítics no maquillin la dura realitat quan diuen que volen millorar-la.