13 jul 2015 El preu de la unitat
El resum, sense eufemismes, és clar: si voleu la unitat, el preu a pagar és l’exclusió de Mas. Més cínic i, per tant, més descarnat encara: si el president vol de debò la independència, que faci un pas enrere i després ja el cridarem. Amb el menyspreu afegit de tractar el líder internacional del procés com un simple fusible, una actitud semblant a la que contenia aquella ocurrència que van formular dirigents republicans fa mesos: “encara que guanyem, oferirem a Mas la presidència”. Si ho veiéssim en un altre país, diríem que es tracta d’un quadre tan delirant que sembla inspirat pels serveis secrets de l’Estat que vol impedir la secessió. Mas hi té una part de culpa: ell mateix va oferir la possibilitat de no ser a les llistes, segurament pensant que som un país menys rar del que som.
Quan Mas va reobrir l’assumpte de la llista unitària des de Molins de Rei, vaig pensar que era un moviment prescindible, considerant la rigidesa de l’entorn de Junqueras, però immediatament també vaig veure –i ho vaig escriure- que aquella idea tenia una virtut: volia deixar les coses ben clares abans del 27-S, sobretot quan totes les enquestes (i els comicis municipals) trencaven el mite que tres llistes eren la millor fórmula per guanyar. L’obsessió del president era i és aconseguir una majoria parlamentària sobiranista que sigui incontestable. Val a dir que Mas ha defensat això sempre: amb enquestes molt desfavorables per a CiU i amb enquestes que –com ara- donen a CDC el primer lloc. La conversió miraculosa dels gurus demoscòpics d’ERC a la llista unitària, en canvi, sembla inspirada per unes expectatives a la baixa que tenen poc a veure amb l’èxit de les europees,
La darrera proposta del líder convergent aconsegueix que es torni a parlar del que la base del moviment sobiranista –lliure de tacticismes- sempre ha volgut: la màxima unitat operativa per abordar amb èxit el 27-S. Una unitat –subratllo- que mai ha posat com a condició excloure els polítics principals.
Amb tot, la gran virtut de la nova crida de Mas a la unitat és haver fet aflorar el que era un secret a veus: el president que dóna la cara pel procés i que podria ser inhabilitat fa nosa a la direcció d’ERC, que transforma en fet provat un prejudici sense quantificar i, a més, li dóna categoria de veto: “la presència de Mas farà que molta gent d’esquerres no voti la llista”. Darrerament, en coincidència amb la CUP, Junqueras ha sofisticat l’argument: “hem de fer un plebiscit sobre la independència, no sobre els polítics”. Per què no es pensa mai que l’exclusió de Mas d’una llista unitària faria que molts votants perdessin la confiança en el projecte independentista? Això també hi és, us ho asseguro. Deixem-nos de romanços, la darrera enquesta d’aquest diari ens ho confirma: només una unitat clara, sense exclusions, fa probable el que Madrid creu impossible.