13 set 2015 Mobilitzats i malhumorats
Per a una part important de la societat, el 27-S és l’oportunitat històrica d’obrir la porta a la creació d’un Estat català independent per deixar de viure en un Estat en contra. La reacció a aquesta realitat per part del govern Rajoy, dels poders de Madrid, del PP i del PSOE és tan retrògrada com ineficaç: intensificar el menyspreu i el maltractament a una ciutadania que ja ha desconnectat mentalment. La campanya electoral posa en evidència l’asimetria que es deriva d’aquesta estratègia: les dues candidatures independentistes ofereixen un projecte que il·lusiona molta gent, mentre que totes les forces unionistes (més enllà dels matisos) només emeten una barreja malhumorada d’amenaces, mals averanys, insults i crides a la paciència. Davant del projecte de la independència ningú no defensa amb intel·ligència, arguments i alegria el projecte de continuar a Espanya.
La mobilització és la clau de la victòria. En el dia d’avui, tots els potencials votants sobiranistes estan mobilitzats i motivats. En canvi, el principal problema dels contraris a la secessió és no haver mobilitzat prou la seva possible parròquia. En negar el caràcter plebiscitari del 27-S, el PP, el PSC, C’s i la resta s’han marcat un autogol antològic. Ara els unionistes van molt tard i els costa corregir. Per això estan nerviosos i confien que el TC i la guerra bruta mediàtica -molt evident- puguin donar-los uns punts de regal. Madrid i el sucursalisme han comès el pitjor error: no prendre’s seriosament la voluntat de milers de persones.