Guanya la il.lusió

El sobiranisme amb el seu missatge d’il·lusió ha guanyat unes eleccions clarament plebiscitàries, que han perdut de manera estrepitosa el PP i el Govern Rajoy. Els sobiranistes governaran Catalunya i han obtingut un mandat democràtic clar per obrir la porta a la independència. Junts pel Sí és la formació majoritària del Parlament, a gran distància del segon grup, Ciutadans, que capitalitza el no a la secessió i liderarà l'oposició. La suma de Junts pel Sí i la CUP -que ha crescut de manera espectacular- permet que el procés de desconnexió no s'aturi, però la redistribució de forces a l'interior del bloc sobiranista genera algunes incògnites.

Els votants sobiranistes han donat més pes al partit d'esquerra alternativa favorable a la independència des de postulats rupturistes mentre la llista transversal encapçalada per Romeva no assoleix la majoria absoluta tot i aconseguir un magnífic resultat. La CUP obté els fruits de la seva aposta més enllà del món municipal. Sembla que els diputats encapçalats per Baños seran imprescindibles per investir el futur president de la Generalitat, per donar majoria parlamentària al nou Govern i per assegurar la governabilitat. Junts pel Sí i la CUP comparteixen l'objectiu de la independència però divergeixen en la manera de desplegar la desconnexió i en diversos assumptes que passen per l'eix esquerra-dreta i per l'eix nova-vella política. El diàleg entre sobiranistes centrals i alternatius entra en una fase nova, a la qual no serà aliena la presència dels diputats liderats per Rabell, entre els quals hi pot haver independentistes. Què posaran els cupaires damunt la taula per negociar amb Romeva, Mas i Junqueras?

La desaparició d'Unió de la Cambra catalana evidencia que tot el catalanisme s'ha fet sobiranista i que la campanya d'Espadaler ha estat inflada, errònia i poc creïble, sobretot a l'hora d'atacar Mas. S'ha vist que esperar terceres vies singulars i predicar paciència infinita no té gaire públic. D'altra banda, la renúncia explícita que el PSC ha fet del dret a decidir certifica aquesta mutació històrica del catalanisme que dèiem, una aposta que no li ha evitat la caiguda però Iceta es beneficia, sens dubte, del fracàs de l'artefacte electoral creat per ICV i Podem.

Si es té en compte que CDC i Unió van concórrer federades l'any 2012, no es pot dir que el resultat de Junts pel Sí representi un retrocés respecte als escons sumats llavors per CiU i ERC. Ara, cal admetre que el sobiranisme podria complicar-se a sí mateix el camí en donar més influència i protagonisme a la seva variant anticapitalista i assembleària.

Categories: Articles, Política
Mitjà de comunicació: .

Comments are closed.