Llull i l’Estat Islàmic

Escolto parlar de Ramon Llull el doctor Albert Soler, un dels experts més acreditats en l’obra del savi i literat medieval, del qual enguany commemorem el set-cents aniversari de la seva mort. El professor Soler ens explica –amb la facilitat de l’erudit apassionat que sap comunicar– algunes circumstàncies de la biografia de l’autor del Blanquerna i ens dóna claus per copsar l’originalitat del projecte intel·lectual d’aquest mallorquí que considerem el gran pare de les lletres catalanes. Però Soler no vol donar-nos una imatge arqueològica de Llull i ens proposa un exercici arriscat per generar debat: veure Ramon Llull dins d’un esquema de xoc de civilitzacions, en el passat i en el present. Què hauria fet el místic que volia convertir musulmans davant l’ofensiva de l’Estat Islàmic?

La discussió ens porta –sense voler– de Llull a una dicotomia típica en els mitjans de comunicació: el món occidental contra el món musulmà, simplificació que rebutgem, perquè sabem que hi ha molts islams i perquè Occident és una realitat també amb diverses cares, algunes no precisament atractives. Soler, que no nega pas que els valors de la Il·lustració van obrir el camí del progrés i la dignitat, es demana si el predomini de la raó ­científica en el discurs occidental no impedeix avui un diàleg intercultural més eficaç i més franc. Salta la controvèrsia, esclar. El professor aclareix que no demana que la religió ocupi un espai que no li pertoca en les societats obertes, sinó que siguem conscients que “la ciència no pot explicar-ho tot, que hi ha una veritat que deixem de banda però altres cultures consideren central, un saber intuïtiu que ens interessa”.

Mentre el debat s’anima (i algú recorda que els gihadistes han adoptat els avenços tecnològics occidentals sense voler saber res dels drets humans i la democràcia), penso que Llull és una excusa magnífica per interrogar-nos sobre el que som en un moment en què se’ns mata –entre altres motius– per viure com vivim, sense oblidar que la majoria de víctimes dels fanàtics són persones de fe musulmana. “Europa té molts aspectes que han de ser criticats –recorda algú–, però els que fugen de Síria no cerquen ­refugi a l’Aràbia Saudita, volen viure entre nosaltres”. La complexitat ens aclapara. “Llull –suggereix Soler– ­segurament recomanaria l’ús de la força per aturar d’una vegada l’Estat Is­làmic, tot i ser un home de pau i de diàleg”.

Les ucronies són un joc. Ningú no sap què diria i faria avui l’autor del ­Llibre de les meravelles. Potser es dedicaria a treballar per Apple tot lluint una bonica barba de hipster, o hauria fundat una oenagé per fomentar el contacte entre joves de diferents ­confessions. O escriuria best-sellers d’autoajuda o, tal vegada, tindria un programa modern de televisió, no necessàriament al Canal 33.

Categories: Articles, Cultura i comunicació, del Carrer
Mitjà de comunicació: .

Comments are closed.