maig 2016

L’home improbable

L’èxit de Donald Trump a les primàries del Partit Republicà és la faula perfecta de la política contemporània: vet aquí que, contra tot pronòstic, la figura més extravagant del panorama assoleix la meta i serà candidat a la presidència de la pri-mera potència democràtica del planeta. Trump era l’home improbable, tractat amb menyspreu i conya per l’ e stablishment i pels analistes, el típic mi­lionari que diu “jo sí que faré fun­cionar aquest país”. Però l’home improbable ha trencat la narrativa que el condemnava a cremar-se com a friqui de luxe i, finalment, s’enfrontarà a …  

Categories Articles, Política, Retrats

La no-campanya i els zombis

La política democràtica necessita una dosi determinada de teatre però no totes les representacions són de la mateixa qualitat. Hi ha funcions d’alt nivell al costat de funcions xarones i avorrides. La campanya que precedirà les eleccions espanyoles del 26 de juny té tots els números per ser teatre dolent, gastat i sense gaire públic. Els principals candidats que hi concorren han esdevingut una mena de zombis, i no és només una metàfora. El zombi és un mort que torna a la vida gràcies a la bruixeria. Els moviments del zombi són mecànics i maldestres, …  

Categories Articles, Cultura i comunicació, Política

Un sopar i un error

Dijous passat va fer vint anys d’un sopar molt important per a la política d’Espanya i Catalunya: l’àpat del Majestic que va servir per segellar el pacte del mateix nom que van fer José Mª Aznar i Jordi Pujol després de les eleccions generals del 3 de març de 1996. A canvi d’acceptar resoldre una sèrie de demandes, el líder del PP es va assegurar la majoria parlamentària per arribar a la Moncloa i fer possible l’alternança després de catorze anys de governs socialistes. Pujol ha explicat diverses vegades que va ser Felipe González –perdedor …  

Categories Articles, Política

En nom de les classes populars

No passa dia que no senti algú que diu parlar o escriure en nom de les classes populars. No es fa servir l’expressió “classes treballadores” o “classes mitjanes”, que són una mica més precises. La invocació a les classes populars fa un gran efecte, té un poder especial quan apareix en una discussió. Dius “classes populars” i és com si tinguessis la raó automàticament. Atès que vivim en una societat de missatges simples i simplificadors, aquesta mena d’etiquetes han esdevingut cuirasses dialèctiques d’una gran eficàcia. I també una forma de censura encoberta que impedeix pensar …  

Categories Articles, del Carrer, Política