ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Convido Joaquín Luna
4074
post-template-default,single,single-post,postid-4074,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

09 set 2016 Convido Joaquín Luna

Sóc partidari de llegir els companys de pàgina, perquè sempre s’aprèn alguna cosa. Dimecres, Joaquín Luna ens deia –en la seva columna– que havia viatjat sense cap problema a Calafell gràcies al servei de Renfe, i va ser en divendres, la qual cosa té encara més valor, atès que és una jornada de gran mobilitat, estiu i hivern. Em vaig alegrar per l’amic Luna. Els dies ferro­viaris catalans sense problemes són una benedicció i cal donar gràcies als déus que –de tant en tant– les coses funcionin. A partir d’aquí, l’apreciat col·lega feia una sèrie de considera­cions sobre la independència i els trens. Luna i jo –com saben els lectors habituals– no pensem de la mateixa manera sobre aquesta qüestió –ni sobre algunes d’altres– i això corrobora que La Vanguardia és un dels pocs diaris on conviuen mirades molt diverses sobre l’actualitat. Però no és de la independència del que vull parlar, sinó del preu de les coses.

El que més em va interessar (i em va inquietar) del comentari de Luna és aquesta frase, amollada després de recordar-nos que hi ha retards també als trens de rodalies de París o Londres: “Mantenir al segle XXI unes infraestructures del XIX costa un ull de la cara i tampoc no veig els usuaris pagant el que en termes de mercat hauríem de satisfer per un servei helvètic”. És a dir, atès el preu que ara ens costa el bitllet de rodalies de Renfe, hem de suportar resignadament que ens tractin de qualsevol manera. Segur que Luna coneix aquella dita de les àvies: “El que és barat surt car”. Només en hores perdudes i maldecaps el cost és altíssim. A més, roda­lies de Madrid –mateix preu que aquí– ofereix un servei molt millor gràcies al diferencial brutal d’inver­sions impulsat per l’Administració central, una dada que puc esmentar sense l’estelada a la mà. Està perfectament documentat el greuge i això ha estat denunciat diverses vegades per entitats tan poc sospitoses de propaganda separatista com el Cercle d’Economia i la Cambra de Comerç. També s’ha subratllat, des de fa anys, en editorials d’aquest diari.

No és imaginable –diu Luna– pagar un servei de trens com el de Suïssa. No cal posar el llistó tan alt. Molts ens conformaríem que Renfe funcionés com els Ferrocarrils Catalans, si és que se’m permet fer referència a una empresa que depèn de la Generalitat. En fi, apreciat Joaquín, et convido a viatjar amb mi cada dia ­durant tres mesos amb rodalies de Renfe, entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona, i viceversa. És un món ple d’aventures i sorpreses. No ho faig esperant que et facis indepe, estigues ben tranquil. Només em mou el desig de mostrar-te al detall una realitat peculiar i escandalosa que lesiona molts ciutadans d’aquest país, in­closos milers de votants de partits que consideren que Catalunya ha de continuar a Espanya pels segles dels segles.

Etiquetes: