ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Parlon davant Colau
4125
post-template-default,single,single-post,postid-4125,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

10 oct 2016 Parlon davant Colau

Qualsevol consultor extern –posem per cas un nord-americà o un alemany bregat en campanyes– diria que l’única figura capaç de competir en el mateix terreny contra una futura candidatura d’Ada Colau a la presidència de la Generalitat és la de Núria Parlon. Líders com Junqueras i Puigdemont són rivals potents, però ofereixen un producte que no té res a veure amb el de l’alcaldessa de Barcelona i, per tant, no li poden prendre unes determinades banderes que –a causa de la crisi econòmica– connecten amb uns sectors. Parlon, en canvi, és dona, és jove, és intel·ligent i suggereix –no dic que ho sigui– un PSC allunyat de les cares gastades de sempre. L’estil i el llenguatge de Parlon semblen més propers a Colau que a la socialista Susana Díaz, que encarna el conservadorisme, el clientelisme i el buit ideològic d’una mena de PRI sense altre projecte que durar en el poder.

La militància socialista dirà dissabte si el PSC ha de ser dirigit per Iceta o per Parlon. Ara, a efectes d’interès general, crec que allò veritablement determinant serà la tria del cap de llista de les eleccions catalanes. Lola García explicava ahir en aquestes pàgines que hi ha alguns alcaldes que intenten un acord perquè Parlon opti a presidir la Generalitat mentre Iceta continua portant les regnes del partit; seria de gran sentit comú. Veurem si això té alguna possibilitat. En tot cas, si jo fos de la cúpula dels comuns i de l’entorn de Colau, avui estaria neguitós. L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet té més experiència institucional que l’exactivista de la PAH i té gestos de complicitat amb el públic que vol una esquerra més compromesa, però sense caure en la tramposa fraseologia populista. No em perdria per res del món un cara a cara Colau-Parlon.

De totes maneres, i un cop sembla clar que ni Iceta ni Parlon volen desconnectar el PSC del PSOE, el material més valuós de Parlon per competir contra Colau és l’ambigüitat. Les dues alcaldesses neden molt bé entre dues aigües quan l’independentisme implora que estiguin al seu costat. La dirigent socialista té bona entrada entre els sobiranistes alhora que –quan toca– deixa ben clar que la secessió no forma part del seu equipatge. Des de la retòrica amable i respectuosa amb el dret a decidir, el discurs de Parlon crearia serioses dificultats a Colau, tot i que –inevitablement– també les crearia a Iceta i a la direcció del PSOE. Només amb Parlon com a cap de cartell el PSC podria evitar una ensulsiada his­tòrica.

En les complicades relacions entre els comuns i els independentistes, Parlon és un factor disruptiu –per dir-ho a la manera dels científics que estan de moda– de notable potència i conseqüències altament impredictibles. Parlon és Colau amb més mili i més finezza. L’únic llast de la de Santa Coloma és el seu partit, com li passa a Puigdemont en cas que decideixi, finalment, ser candidat.

Etiquetes: