No era de La Cubana

El vídeo corre per les xarxes i fa riure i fa pensar. S’hi veu una senyora que intenta boicotejar un acte del Diplocat a la Universitat de Louvain-la-Neuve on va intervenir, entre d’altres, Amadeu Altafaj, representant permanent del Govern de Catalunya a la Unió Europea. Inicialment, la dona en qüestió es va fer passar per estudiant i va seure entre el públic. Després, a mesura que l’espontània s’anava escalfant micròfon en mà, va quedar clar que exercia com a portaveu oficial de l’ambaixada espanyola a Bèlgica. No era una funció de La Cubana.

Les maneres de l’emissària no van ser especialment elegants i el moderador de la taula va haver de retirar-li la paraula i avisar-la amb una frase que paga la pena de reproduir: “No sé com és la diplomàcia espanyola, però està clar que el que vostè ha fet no és la forma més diplomàtica de fer les coses”. Algú havia confós un àmbit de debat acadèmic amb el Corral de la Pacheca. L’autogol dels vigilants de les essències és dels que fan època.

Em fascina el detall de fer-se passar per estudiant. Em fascina aquesta comèdia de tot a cent dels que diuen que els altres fan sempre el ridícul. Pobra dona! Va ser idea d’ella, de l’ambaixador o del ministre? La tàctica connecta directament amb les historietes de Mortadel·lo i Filemó. Compri’s una disfressa de ficus i, quan el català de torn engegui la seva pel·lícula, salti i faci tot el possible perquè els separatistes no puguin dir res. Espionatge d’alta escola i diplomàcia vaticana, ja es veu. Algú –que cobra de l’erari– ha pensat que aquest sistema és el més eficaç per salvaguardar el que Madrid considera una realitat immutable i sagrada. Algú que és professional de l’Estat està demostrant un talent sensacional. Si això ho fes un enviat de la Generalitat, ja sabem les dues etiquetes que es farien servir: “aldeanismo” i “estilo amateur”.

En aquest acte es va parlar de Catalunya i d’Escòcia. No em consta que l’ambaixada britànica a la capital belga tingués la mateixa pensada que els seus homòlegs espanyols. No em consta que cap funcionari de Sa Graciosa Majestat fes un paperot d’aquesta magnitud. Algú dirà que això passa perquè, finalment, Londres va guanyar el referèndum celebrat a Escòcia i ja estan tranquils. Tothom sap que la resposta correcta és una altra i que té a veure amb la cultura política de cada Estat i amb la confiança que les respectives elits polítiques tenen en la solidesa dels seus arguments. Així mateix, és evident que el Brexit ha reobert la qüestió de la sobirania escocesa amb una força inusitada, la qual cosa podria posar dels nervis també la diplomàcia britànica. Però no, els nervis aquí són els d’uns altres. És la diferència entre creure que pots seduir amb un projecte col·lectiu o saber que només l’amenaça diària t’assegura les lleialtats.

Categories: Articles, Política
Mitjà de comunicació: .

Comments are closed.