abril 2017

Pere Tàpias, allò altre

Sota la gorra, hi havia un solitari i un gran –voraç– lector. Pere Tàpias ens va deixar fa una setmana i les ironies de la vida –que ell tant sabia explotar– van fer que el seu obituari a La Vanguardia aparegués al costat del de José Utrera Molina, ministre en diversos governs de Franco i sogre d’Alberto Ruiz-Gallardón. Aquesta estranya coincidència és digna d’inspirar una cançó a l’estil satíric de les peces del cantautor vilanoví, que va començar a trepitjar els escenaris quan encara era viu el dictador. Una cançó incisiva i amable alhora, que …  

Categories Articles, Cultura i comunicació, Retrats

Angoixes de França

No serveixen els apunts que te­níem. No serveixen els esquemes guardats. No serveixen, potser, ni algunes paraules de les que fem servir. Els resultats de les elec­cions presidencials franceses ens forcen a repensar moltes coses, com va passar amb la victòria de Donald Trump als Estats Units. A vegades, des dels diaris, sembla que faci mandra reconèixer que anem a les palpentes i que la realitat ens deixa en fora de joc. Ens agraden les explicacions tranquil·litzadores i ara no en tenim. Per sortir del pas, aixequem acta d’una evidència: hem explicat els motius dels …  

Categories Articles, del Carrer, Política

Gestos i gesticulacions

La política és percepció. Això fa que els polítics –molt sovint­– es preocupin més dels gestos que de les decisions que prenen i que tenen transcendència. Tot és percepció, tot és representació i tot cerca un impacte –més o menys efímer- sobre el públic. Del gest a la gesticulació només hi ha un pas. Però la gesticulació és mera combustió, que serveix (potser) per construir una notícia i no serveix per resoldre cap problema. És un teatre buit que vol fer passar la impostura per veritable acció responsable. Sembla que del que es tracta és …  

Categories Articles, Cultura i comunicació, Política

La por del corrupte

Ignacio González cau. És una peça més de l’oasi madrileny d’Esperanza Aguirre. El català no era l’únic oasi, esclar. Ni el valencià. Ni l’andalús. Ni el gallec, que mai s’esmenta. Com és que la ­Comunitat de Madrid ha generat tants espècimens fora de control? La premi Nobel Aung San Suu Kyi ha deixat dit que “no és el poder el que corromp, sinó la por”. És un bon punt de partida. Una hipòtesi: González tenia por, com Francisco Granados, com la vintena d’antics càrrecs po­pulars madrilenys amb assumptes pendents amb la justícia. Tenien por i …  

Categories Articles, del Carrer, Política, Retrats

Memòria catalana d’ETA

ETA ha lliurat recentment les armes i fa gairebé sis anys que va anunciar oficialment que posava fi a la lluita armada. Mentre el Govern Rajoy, el PP i els mitjans de comunicació de la dreta són terriblement gasius a l’hora de celebrar aquestes notícies, la societat basca i navarresa i les seves institucions ho viuen amb esperança, satisfacció i voluntat de recosir un país trencat per dècades de violència. El repte és enorme i passa, entre d’altres accions, per intentar elaborar un relat que ajudi a la reparació de totes les víctimes i a …  

Categories Articles, del Carrer, Política

El candidat autonomista i el pa a l’ull

No es pot fer política si no se sap analitzar. Això és axiomàtic. Qui fa diagnòstics desenfocats pren decisions errònies. Del contingut de la conversa enregistrada i filtrada de David Bonvehí amb càrrecs locals del PDECat a Manresa el més desconcertant és quan diu que “si el procés ha estat un desastre, haurem de posar-hi algú autonomista”, en referència a un hipotètic cap de llista del seu partit en unes eleccions catalanes. D’on treu Bonvehí aquesta conclusió? Després d’escoltar les seves explicacions (en diverses entrevistes de ràdio i en dues rodes de premsa), no acabo …  

Categories Articles, Política

Bonvehí com a símptoma

Les desconfiances entre convergents i republicans no són novetat, ni ho és la constant vigilància que exerceixen uns i altres dins del Govern i de Junts pel Sí per veure quin dels dos socis s’arronsa primer davant de les dificultats per celebrar el referèndum. Tampoc és nou que els dirigents independentistes facin un discurs públic molt optimista mentre que, en privat, admeten amb realisme les dificultats per posar les urnes amb l’Estat espanyol en contra. El que sí és nou és la voluntat de la direcció del PDECat d’amplificar les batusses amb ERC, fins i …  

Categories Articles, Política, Retrats

Falsa guerra cultural

Es poden guanyar les eleccions i perdre el que es denominen guerres culturals o batalles per l’hegemonia. Ho explica molt bé Michael Ignatieff en les seves memòries polítiques. Però això no passa només al Canadà, esclar. A Catalunya, sense anar més lluny, tenim el cas de la llarga etapa de governs de Jordi Pujol: sempre va ser una estructura institucional sense suports en el món cultural, artístic i dels acadèmics socials, fins al punt que la creació de la Universitat Pompeu Fabra –projecte emblemàtic– va posar en clamorosa evidència l’escassa capacitat del pujolisme per generar …  

Categories Articles, Cultura i comunicació, Política

El partit de l’endemà

El nou partit dels comuns –ho tenim escrit des que la cosa era només una intenció– es basa en dues realitats més enllà de qualsevol retòrica i teorització a la carta: l’èxit del personatge Colau i la constatació que l’espai del PSC és ocupable amb facilitat, sobretot a Barcelona i a l’àrea metropolitana. Des de Madrid, Pablo Iglesias i els seus van adonar-se –sobretot gràcies a les dues últimes eleccions generals– que l’arrelament de Podem a Catalunya no es produirà al marge de l’alcaldessa de Barcelona, cosa que accepta tothom i que xoca només amb …  

Categories Articles, Política, Retrats

L’ego intacte

Norman Mailer va escriure un article sobre Lyndon Johnson en el qual deixa caure una sentència molt útil per comprendre algunes coses que es repeteixen en temps i llocs molt diferents: “L’última possessió de la propietat política és l’ego, l’ego intacte, l’ego brunyit per la flama institucional i reverencial”. Segons l’escriptor nord-americà, “els homes la vida dels quals es construeix sobre l’ego poden morir de qualsevol malaltia dolorosa excepte una: no poden resistir la dissolució del seu ego, ja que en aquest cas no els queda res amb què fer front a l’emoció, res tret …  

Categories Articles, del Carrer, Política