Cultura i comunicació

Maig del 68, mig segle buscant la platja

Els carrers van ser el teatre magnífic de la utopia. Una celebració de la llibertat que es va agradar ella mateixa. La posada en escena d’un altre món possible. Maig del 68. París. “Sota les llambordes hi ha la platja”. La pintada prometia el paradís després de la batalla. Portem mig segle buscant la platja. Aquella revolució o revolta (o revolta que contenia una revolució diferida al seu interior) encara ens fascina avui. Per la seva força estètica, per la seva força retòrica, per la seva força crítica, i perquè els seus protagonistes eren els …  

Categories Articles, Cultura i comunicació, Política

Pere Tàpias, allò altre

Sota la gorra, hi havia un solitari i un gran –voraç– lector. Pere Tàpias ens va deixar fa una setmana i les ironies de la vida –que ell tant sabia explotar– van fer que el seu obituari a La Vanguardia aparegués al costat del de José Utrera Molina, ministre en diversos governs de Franco i sogre d’Alberto Ruiz-Gallardón. Aquesta estranya coincidència és digna d’inspirar una cançó a l’estil satíric de les peces del cantautor vilanoví, que va començar a trepitjar els escenaris quan encara era viu el dictador. Una cançó incisiva i amable alhora, que …  

Categories Articles, Cultura i comunicació, Retrats

Gestos i gesticulacions

La política és percepció. Això fa que els polítics –molt sovint­– es preocupin més dels gestos que de les decisions que prenen i que tenen transcendència. Tot és percepció, tot és representació i tot cerca un impacte –més o menys efímer- sobre el públic. Del gest a la gesticulació només hi ha un pas. Però la gesticulació és mera combustió, que serveix (potser) per construir una notícia i no serveix per resoldre cap problema. És un teatre buit que vol fer passar la impostura per veritable acció responsable. Sembla que del que es tracta és …  

Categories Articles, Cultura i comunicació, Política

Falsa guerra cultural

Es poden guanyar les eleccions i perdre el que es denominen guerres culturals o batalles per l’hegemonia. Ho explica molt bé Michael Ignatieff en les seves memòries polítiques. Però això no passa només al Canadà, esclar. A Catalunya, sense anar més lluny, tenim el cas de la llarga etapa de governs de Jordi Pujol: sempre va ser una estructura institucional sense suports en el món cultural, artístic i dels acadèmics socials, fins al punt que la creació de la Universitat Pompeu Fabra –projecte emblemàtic– va posar en clamorosa evidència l’escassa capacitat del pujolisme per generar …  

Categories Articles, Cultura i comunicació, Política

Compadiu el guionista

Que membres del Govern i dirigents destacats de l’independentisme vagin pel món explicant la seva versió del que està passant aquí irrita i posa nerviós l’Executiu Rajoy i altres. El viatge recent del president Puigdemont a Estats Units no ha estat una excepció. En aquests casos, la sortida habitual de la Moncloa i dels seus altaveus és menysprear i intentar ridiculitzar tant com poden les accions exteriors catalanes. Divendres, durant la seva roda de premsa, Sáenz de Santamaría va tornar a fer-ho en declarar que “ningú no ha fet mai tants quilòmetres com el senyor …  

Categories Articles, Cultura i comunicació, Política

Franco, una víctima?

Us proposo que feu un exercici d’història ficció: imagineu que Francisco Franco, en comptes de morir envoltat de màquines i de l’equip mèdic que dirigia el seu gendre, el marquès de Villaverde, hagués mort en un atemptat d’ETA o de qualsevol altra organització armada. Eliminar el general va ser un objectiu que van plantejar-se des d’anarquistes fins a monàrquics, passant per falangistes descontents i determinats serveis secrets estrangers. Antoni Batista és autor d’un llibre on repassa aquesta qüestió i explica a fons, entre d’altres, l’atemptat fallit que va planejar la CNT amb ajut d’ETA l’agost …  

Categories Articles, Cultura i comunicació, del Carrer, Política

Un teatre molt vist

El compte de Twitter del Teatre Nacional de Catalunya va difondre aquesta frase del poeta i pintor Narcís Comadira dilluns passat, dia mundial del Teatre: “Avui, polítics i tertulians fan teatre. La gent de teatre, en canvi, construeix la realitat”. No és pas cap novetat, això. La política sempre ha estat una representació, des del dia en què el cap del primer clan que caçava mamuts va voler deixar ben clar qui donava les ordres. La política és inseparable de la seva posada en escena, la qual cosa és anterior a la mediatització contemporània dels …  

Categories Articles, Cultura i comunicació, Política, Retrats

La família Ulises

El TBO fa cent anys. Aquest setmanari d’historietes és un dels culpables directes de la meva afició a la lectura i em consta que som un quants milers de ciutadans adults els que podríem in­tegrar el club d’exalumnes formats en aquesta escola impresa d’humor i costumisme. Jo vaig començar a llegir el TBO a mitjans dels anys setanta, ­durant la meva infància i per influència de la meva germana gran, que també el llegia. Els meus pares em donaven una petita assignació setmanal, que jo em gastava íntegrament en diverses publicacions infantils: dues o tres …  

Categories Articles, Cultura i comunicació, del Carrer

El negoci de la bona reputació

Entre d’altres activitats, l’esclat d’Internet i les xarxes socials ha creat el negoci suculent de la bona reputació i un exèrcit nombrós d’experts a conservar-la, restituir-la i, si cal, enfonsar-la. Els qui es dediquen a la cosa parlen de “riscos i crisis reputacionals” i elaboren sofisticades estratègies perquè empreses, institucions, organitzacions i persones amb càrrec o amb projecció popular se’n surtin dins la selva de missatges i consignes de tota mena que poden tacar o rebentar els prestigis en qüestió de poques hores. Als Estats Units, fa uns quants anys que aquesta feina és coneguda …  

Categories Articles, Cultura i comunicació, del Carrer

Teràpia de xoc Mamet

Blesa i Rato han estat condemnats a penes de presó pel cas de les targetes black. Veurem quant de temps ­passen, finalment, entre reixes. Hi ha la sensació –força fonamentada– que la corrupció política comporta més pena mediàtica que de l’altra. Ur­dangarin –lliure i sense haver de pagar fiança– podria donar lloc a moltes tesis doctorals sobre aquest assumpte. ­Però, en observar la corrupció als ­partits i a les institucions públiques, acostumem a cometre un greu error: sempre posem la vista en el corrupte i molt poques vegades en el corruptor, que és el col·laborador …  

Categories Articles, Cultura i comunicació, del Carrer, Política