Esguard

Els lleials a Hitler

Algú ho va resumir de manera esplèndida en una piulada: “Els mateixos que qualifiquen de nazis els catalanistes són els que es dediquen a fer homenatges als que van ser còmplices dels nazis”. Això també és l’Espanya del segle XXI: L’estafa milionària de Bankia i un jubilat disfressat de falangista rebent un diploma de mans de la delegada del Govern espanyol a Catalunya. En perspectiva europea, és incomprensible l’esperpent que representa que una associació de veterans de la División Azul prengui part en la celebració del 169 aniversari de la creació d’un cos policial com …  

Categories Articles, Política

Les ganes d’un miracle

L’escriptor Melcior Comes els anomena “els entabanadors”. Ell és molt compassiu i elegant quan els descriu, però els podríem aplicar adjectius menys amables. Són una subespècie més de populistes, disposats a lluitar per un tros de pastís electoral. La crisi dóna ales als populistes, que sempre simplifiquen la complexitat dels problemes perquè el ciutadà piqui. Hi ha populistes de dretes, populistes d’esquerres i, més enllà, també hi ha populistes esotèrics. A Catalunya, els populistes esotèrics acostumen a tenir un públic, petit però fidel i actiu. A cavall del procés sobiranista i el malestar social, alguns …  

Categories Articles, Política

Els valors progressistes

Els socialistes catalans celebraran primàries per triar el futur candidat del partit a la presidència de la Generalitat. Bravo. És un pas notable en la línia d’obrir-se més a la gent, tant de bo sigui imitat per d’altres forces. Amb tot, no ens emocionem abans d’hora: les primàries tenen sentit en cultures polítiques on la democràcia és més horitzontal, allí on els votants pesen més que els militants i els aparells. L’exemple més clar d’això és la política nord-americana, que permet una participació molt amplia i activa des de baix, potenciada avui per un ús …  

Categories Articles, Política

Un altre món

La suma de la crisi econòmica, política i moral que vivim només assenyala que s’està parint una nova època. Els parts –diuen les dones- acostumen a ser dolorosos. També poden ser complicats i fatigants. Això és bo o és dolent? Això és, senzillament. Tot el que està passant al nostre voltant –des de la faramalla dels espies a Barcelona fins la indignació pels desnonaments passant per la renúncia de Benet XVI- són expressions d’una transformació de fons a gran escala que deixarà molta pell morta. Com ha de ser. Fa dècades, algú va cantar que …  

Categories Articles, Política

De la LOAPA a la declaració de sobirania

He sostingut, des de fa temps, que el PSC es trencaria, tard o d’hora, a mesura que la via autonomista es confirmés inservible a l’hora de satisfer les demandes de més poder i més recursos per a la societat catalana. També he sostingut que, potser més tard, li passaria alguna cosa semblant a la federació CiU, integrada per dos partits que han anat del bracet des del 1978. Per què? Molt senzill. Uns i altres articulen –fins avui- la part central i majoritària de la societat catalana. I aquesta franja inclou sensibilitats molts diverses, fins …  

Categories Articles, Política

Pessimisme i optimisme

Si avui aneu preguntant als catalans com veuen les coses, us adonareu que els dos veritables partits que articulen el moment que vivim són el del pessimisme i el de l’optimisme. De manera especial, això és visible dins dels ambients catalanistes/sobiranistes, en els quals sembla inevitable que el debat giri de manera obsessiva al voltant de sensacions molt subjectives més que sobre realitats que es puguin objectivar. Arribats a aquesta situació, el diàleg és impracticable i es transforma en un intercanvi de retrets que enterboleix encara més qualsevol intent de diagnosi. El resultat d’aquesta mena …  

Categories Articles, Política

Velocitat, resistència, massa

El compromís comú del partit que governarà Catalunya els pròxims anys i dels partit principal de l’oposició al Parlament és convocar un referèndum sobre la independència durant la legislatura que aviat encetarem. Aquest compromís compartit obliga Mas i Junqueras de manera molt clara i directa. És a causa d’aquest projecte que els darrers comicis van desfermar les fúries més salvatges dels poders oficials i fàctics espanyols. Els resultats del 25N han certificat que el sobiranisme representa l’articulació majoritària de la societat catalana però, a la vegada, no ha aconseguit augmentar de manera significativa el seu …  

Categories Articles, Política

La guerra bruta

Des del passat Onze de Setembre i durant un mes llarg, vaig tenir la sensació que l’independentisme català estava jugant un partit contra un rival que no hi era. La gran manifestació de la Diada més la ràpida reacció del president Mas va descol·locar tothom i, sobretot, l’espanyolisme militant, el centralisme oficial i l’unionisme tàcit que es filtra per on pot. Ara, les coses han canviat: els exèrcits polítics, econòmics i mediàtics de l’Espanya intocable han començat a prendre’s seriosament el nou sobiranisme i les seves reaccions ja no són únicament l’exabrupte a cop calent. …  

Categories Articles, Política

La paraula impronunciable

Artur Mas ha desafiat l’Espanya intocable de la Constitució de 1978 però no ha pronunciat encara la paraula independència. Hi ha qui no compren això. A banda de cert independentisme gesticulador, hi ha molta gent que, de bona fe, es demana per quin motiu el president de Catalunya no diu la paraula màgica. Ell ha donat una resposta prou enraonada: ha esmentat un fet evident, vivim en l’Europa de les interdependències i, per tant, cal debatre més sobre el repartiment de la sobirania que no pas sobre l’acte de secessió entès en termes clàssics. Malgrat …  

Categories Articles, Política

Les elits patriotes

El gran escriptor nord-americà E.L. Doctorow té un assaig, escrit l’any 1987, on subratlla que la majoria dels cinquanta homes que integraven la convenció de Filadèlfia que va impulsar la independència dels Estats Units pertanyien a les classes altes de les tretze colònies que van plantar cara a la corona britànica. Per il·lustrar la seva tesi, l’autor de Ragtime recorda que “Washington era, probablement, el terratinent més gran del país. Benjamin Franklin tenia una fortuna considerable i Madison era propietari de diverses plantacions amb esclaus”. El sentiment contra els anglesos va servir –segons Doctorow- per …  

Categories Articles, Política